Des de l’any 2010, a l’Institut de Cultura de Barcelona recollim dades dels festivals que se celebren a la ciutat. En aquesta ocasió presentem una anàlisi dels festivals que es van celebrar durant l’any 2022. Hi trobareu dades sobre les disciplines, el volum de públic, l’antiguitat, o la presència de dones a la direcció dels esdeveniments.
Els festivals analitzats es distribueixen en diverses disciplines, en funció de les activitats que inclouen en la seva programació: música, arts escèniques, audiovisuals, arts visuals, lletres o aquells que són clarament multidisciplinaris.
Una primera mirada a les dades mostra que 1 de cada 3 festivals que es realitzen a Barcelona són de música, i que 1 de cada 4 és d’audiovisuals.
L’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona presenta la segona edició de l’Enquesta de drets culturals, una enquesta que analitza la diversitat de maneres que té la ciutadania de viure la cultura, així com les desigualtats que algunes persones pateixen en l’exercici dels seus drets culturals.
Què ens diu l’enquesta?
Els resultats de l’enquesta evidencien que en alguns barris és més difícil exercir el dret a la cultura, donada l’acumulació de factors que generen desigualtat. Ara bé, l’enquesta també deixa clar que el barri és font de vida cultural. El dret a la cultura es viu en molts barris a través d’activitats i espais no sempre reconeguts com a culturals. I aquesta sembla una tendència creixent en el context post-pandèmia. L’enquesta també detecta que tothom té necessitats culturals i que les persones donen valor a la cultura, independentment del barri on viuen.
Un altre factor clau que condiciona l’activitat cultural de les persones i l’exercici dels seus drets culturals és l’entorn familiar. Un dels àmbits on més clarament es detecten desigualtats vinculades a la família és en la formació o educació artística. En aquest mateix sentit, l’enquesta evidencia que les desigualtats afecten els drets culturals dels infants. En els barris i entorns familiars amb més recursos, els infants poden exercir més (i més sovint) els seus drets culturals.
Finalment, l’enquesta també mostra la importància de la identitat de gènere i l’origen (migratori) per a la vida cultural de les persones: el tancament d’espais culturals afecta tothom, però a algunes persones més.
Qüestionari, encreuaments i bases de dades: Registre d’enquestes i estudis d’opinió de l’Ajuntament de Barcelona. Número de registre: 22045
El perfil del públic dels museus. Enquesta 2022
Un any més, l’Institut de Cultura presenta el resultat de l’enquesta de públic dels museus de Barcelona.
A través de l’anàlisi de més de 52.000 enquestes fetes al públic individual que ha comprat l’entrada de manera presencial a 18 centres de Barcelona, l’enquesta permet conèixer a grans trets el perfil i els hàbits de visita del públic dels museus de la ciutat.
L’enquesta, que promou i coordina l’Institut de Cultura de Barcelona des de 2011, cada any ha anat adquirint major reconeixement dins l’àmbit del patrimoni. Una mostra d’això és la incorporació del Museu d’Història de Catalunya en l’edició de 2022, i la propera incorporació del Museu d’Arqueologia de Catalunya, dos equipaments de la Generalitat de Catalunya.
El 2022 la proporció de visitants estrangers ha crescut a tots els museus respecte les dades de 2021. L’any 2022 un 58,3% dels visitants als museus de la ciutat van venir de l’estranger, sobretot de la resta d’Europa (38,4%), però també de la resta del món (19,9%), mentre que el 22,8% van ser visitants barcelonins. Aquestes proporcions varien força entre uns museus i uns altres, però en la majoria d’ells són ja molt similars o tenen tendència a apropar-se a les que hi havia abans dels anys de la pandèmia.
En termes globals, el públic local ha crescut respecte el 2021, tot i que cal tenir en compte que la proporció de visitants locals i estrangers també varia molt entre uns museus i uns altres.
A nivell global, el públic local i el públic estranger presenten alguns trets diferencials en quant a edat, sexe i hàbits de visita. La mitjana d’edat del públic barceloní és més alta que la de l’estranger, és més femení, i repeteix visita més sovint.
Dades de gènere i cultura
En el context del Dia Internacional de les Dones i per quart any consecutiu, des de l’Institut de Cultura de Barcelona hem elaborat el recull Algunes dades de gènere i cultura.
Aquest recull ha anat creixent any rere any, gràcies a l’interès col·lectiu per incrementar el nombre de dades disponibles i visibilitzar les diferents realitats sobre la presència de les dones a la cultura que es promou des de l’Ajuntament de Barcelona.
Queda molt camí per recórrer, i seguirem treballant per incrementar i millorar les dades disponibles, tan necessàries per analitzar la realitat en la que vivim.
El document s’estructura en quatre blocs temàtics:
Bloc 1. Assistència, participació i pràctiques culturals Bloc 2. Creadores i programadores Bloc 3. Reconeixements: premis, beques, medalles i memòria Bloc 4. Les organitzacions: direccions d’equipaments, auditories de gènere i plantilla
Us convidem a consultar aquesta informació i compartir-la i comentar-la a les xarxes. (Document actualitzat a 9 de març de 2023)
Informe de participació Mercè 2022
La primera Mercè postpandèmica, que ha coincidit amb tres dies festius a la ciutat, ha mantingut la tendència a la descentralització iniciada en els últims anys i ha incorporat algunes novetats. Les activitats han arribat a espais nous, com el Parc de l’Aqüeducte de Ciutat Meridiana amb l’oferta de Pallassos Sense Fronteres
Entre les novetats més destacades, el Passeig de Gràcia ha estat per primer cop escenari del Correfoc, amb una afluència de prop de 120.000 espectadors i una participació de més de mig centenar de colles de tota la ciutat.
Els concerts de Música Mercè, amb una oferta de primer nivell i per a públics molt diversos, han estat seguits per 219.000 espectadors. El cicle ha incorporat un nou escenari a la Zona Universitària (al carrer Martí Franquès), i ha ofert propostes remarcables amb diversos concerts amb aforament exhaurit (com alguns del Teatre Grec). En conjunt, sumades a les xifres de BAM i Acció Cultura Viva, la programació musical de la festa major de la ciutat ha reunit un públic de 260.000 persones.
La programació d’arts de carrer, amb escenaris nous com el Parc de l’Aqüeducte o redimensionats com el Parc de Joan Miró, i amb propostes per a tots els públics que han sumat més de 170.000 espectadors. Després de diverses edicions condicionades per la pandèmia, aquest any s’ha pogut recuperar la presència de companyies internacionals en la programació, amb una diversitat i una qualitat molt valorada pel públic, la recuperació del Parc de la Ciutadella com a epicentre i la irradiació per parcs i escenaris de tota la ciutat.
El piromusical, a càrrec de la Piroctècnia Igual de Canyelles i amb direcció musical de Jordi Bonet, ha aplegat unes 90.000 persones al voltant de l’Avinguda Maria Cristina, i ha estat l’acte de cloenda de les festes.
En relació a les Festes de La Mercè, podeu consultar el Viatge al(s) centre(s) dels pregons: les Festes de la Mercè 1975-2020, una anàlisi textual dels pregons de La Mercè entre 1975 i 2020. Es tracta d’un estudi dut a terme des de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb el suport del projecte europeu FESTPACE i de l’Ajuntament de Barcelona.
5 anys de Barcelona Districte Cultural
Aquest juliol, a la jornada de treball de final de curs dels centres cívics, es va presentar el balanç del programa Barcelona Districte Cultural.
Després de 5 anys des de la primera edició, el programa s’ha consolidat arribant ja a 34 centres i prop de 150.000 assistents.
En la primera edició de 2022, s’ha recuperat el nivell de públic de la primera edició de 2019, la més exitosa d’abans de la pandèmia.
En aquest document hi trobareu les dades més rellevants d’aquest festival, des dels seus inicis.
Assistents Barcelona Districte Cultural 2017 – 2022
