La primera Biennal del Pensament Ciutat Oberta –amb un programa de 70 activitats diferents programades entre el 15 i el 21 d’octubre, en 59 espais de gairebé tots els districtes de la ciutat– ha aplegat prop de 22.000 assistents.

Podeu consultar el balanç del programa en aquest informe.

Alguns dels espais que han congregat més afluència de públic han estat la plaça Joan Coromines, amb activitats com “L’embolic del gènere”, que va comptar amb la participació de Judith Bultler i Fina Birulés;  “La ciutat de les dones”, amb Rita Segato i Gabriela Weiner; “Gènere, sexe i sexualitat”, amb Paul B. Preciado i Eloy Fernéndez Porta; “Ecologia i feminisme”, al Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, amb Yayo Herrero; el “Cicle  Art, filosofia i ciutat” a La Escocesa, amb Remedios Zafra i Juan Antonio Cerezuela; les “Conversa amb adolescents” al CCCB; la conversa amb Sergio Fajardo a la plaça de la Virreina; “Construir i habitar” al Recinte Modernista de Sant Pau, amb Carles Muro i Richard Sennett; o també “Música per a la convivència”, al Palau de la Música Catalana, amb Alfred Brendel i Richard Sennett.

La Biennal ha comptat amb la implicació de 153 entitats de la ciutat i la participació de 156 ponents, internacionals i de tot l’Estat. Sota el paraigües de +Biennal, la programació continua amb 60 activitats més fins a mitjans de desembre de 2018 .

Més protagonisme dels barris i activitat a 6 districtes de la ciutat

Us presentem l’Informe de participació Merce 2018 en el qual trobareu totes les dades de públic de la Festa Major de Barcelona per espais i per tipus d’activitats.

Aquest any les arts de carrer han arribat a més espais i més districtes de la ciutat. La Llera del Besòs – la novetat d’enguany, amb una programació de circ i activitats adreçades al públic familiar –; el Parc de la Trinitat – espai protagonista de les cultures urbanes –; el Castell de Montjuïc – escenari propostes de circ d’alt nivell nacional i internacional –, i la Plaça Major de Nou Barris, s’erigeixen com espais centrals de la festa.

A l’informe també hi trobareu informació sobre la metodologia i els sistemes de recompte que s’utilitzen per calcular  l’assistència de públic a les activitats de la Festa Major.

El programa EN RESiDÈNCiA celebra 10 edicions connectant la creació contemporània i els instituts de Barcelona    

En els seus anys de vida, el programa s’ha consolidat com un espai clau a la ciutat per articular el lligam entre l’art contemporani i els adolescents, generant noves formes i contextos de creació. En aquest context, EN RESiDÈNCiA ha rebut el Premi ACCA d’Educació 2017, atorgat per l’Associació Catalana de Crítics d’Art.

En els deu anys de trajectòria s’hauran realitzat 101 residències en 42 institut de la ciutat, dues terceres parts del total de centres públics d’educació secundària obligatòria de la ciutat. Al llarg de les deu primeres edicions s’ha consolidat una comunitat EN RESiDÈNCiA integrada per alumnes, professors, creadors, equips de mediació i seguidors del programa, que agrupa a 3.000 persones.

A partir del 25 de setembre de 2018 i fins el 21 de juny de 2019 es desenvoluparà la 10a edició d’EN RESiDÈNCiA, un programa que connecta la creació contemporània i els instituts d’educació secundària de Barcelona, desenvolupat per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB).

A la desena edició hi participen un total de 24 instituts públics d’ESO de Barcelona, seleccionats per mitjà de convocatòria. En les tres darreres edicions s’ha tingut especial cura per incorporar al programa els centres educatius situats en territoris d’actuació prioritària del Pla de Barris. En aquesta desena edició, sis dels vint-i-quatre instituts participants en formen part.

Les residències es treballaran en cooperació amb 13 equips de mediació (comissariat i coordinació), que acompanyen cada procés de creació als instituts participants. A més també hi participaran, 40 artistes i col·lectius dels àmbits de les arts visuals, les arts en viu, la creació dramatúrgica, la recerca musical i sonora, la creació literària, el circ i el moviment, i 48 docents vinculats a les residències (cada residència compta amb dos professors referents).

Amb 410 alumnes directament vinculats i una comunitat en construcció: cada residència incorpora de forma directa a un grup d’entre 15 i 20 joves estudiants d’ESO, d’entre 12 i 16 anys. Els adolescents participen amb veu pròpia en el desenvolupament de tots els processos relacionats amb la residència, des de la idea inicial fins la seva formalització i presentació pública. Al llarg del curs, les residències fomenten la participació d’altres alumnes i d’altres col·lectius, multiplicant l’impacte d’EN RESiDÈNCiA.

Trobareu més informació al web En Residència i al dossier de presentació de la 10a edició.

L’anàlisi del registre de venda d’entrades dels museus i centres d’exposicions conjuntament amb els resultats de l’enquesta de públic 2017, posen de relleu algunes dades.

HÀBITS I TIPUS DE VISITA

• La majoria de visitants que reben aquests museus opten per la visita individual (86,5%, davant del 13,5% de visitants en grup organitzat).
• Globalment, la meitat de les visites individuals es fan en caps de setmana o Els museus més visitats, però, tenen més afluència els dies feiners.
• Quatre de cada deu visitants individuals accedeixen als museus amb la tarifa general, mentre que una tercera part ho fa amb la tarifa gratuïta.

PROCEDÈNCIA

• El 70,3% dels visitants individuals d’aquests museus resideixen a l’estranger, principalment a països europeus, mentre que un 17,5% són veïns de la ciutat de Barcelona.
• La majoria de visitants barcelonins resideixen a Ciutat Vella, l’Eixample o Les Corts.

EDAT

• La mitjana d’edat dels visitants individuals és de 40 anys, tot i que hi ha variabilitat entre els centres.

IMPACTE DE L’ACTUALITAT

Una anàlisi mes a mes dels visitants dels equipaments museístics mostra el possible impacte que van tenir l’atemptat del mes d’agost a La Rambla i els fets a l’1 d’octubre de 2017 en els visitants durant l’últim quadrimestre de l’any 2017.

Després de dos quadrimestres de creixement sostingut en el nombre de visitants respecte els dos anys anteriors, els últims mesos de 2017 es constata una davallada important, que podria estar relacionada amb els temes abans esmentats. Tot i així, el còmput anual de visitants va ser superior al de 2016, cosa que fa pensar que en circumstàncies menys extraordinàries, el creixement de 2017 hauria estat molt superior.

Trobareu més informació sobre totes aquestes qüestions a:

• Explotació estadística 2017 (informe)
• Visitants i perfil de públic 2017 (resum)

El Teatre Grec  i els espais de Montjuïc voregen el 90% d’ocupació

• El 2018 el festival ha reduït el nombre d’espectacles (84 respecte als 102 del 2017) per vetllar per la qualitat i dotar de més temps i més recursos les produccions que s’hi estrenen.
• Destaca l’alt percentatge d’ocupació assolit, especialment al Teatre Grec (90% de mitjana), però també a tots els espais de Montjuïc, que pràcticament han arribat el 90% d’ocupació.
• S’ha apostat per les coproduccions (34 versus les 21 del 2017), amb companyies principalment locals, i s’ha iniciat també una línia de coproduccions internacionals.
• L’assistència als espectacles internacionals ha estat superior a la d’anys anteriors.
• La presència de dones en llocs de direcció artística (autoria, direcció, coreografia o direcció musical) ha augmentat en 3 punts respecte a l’any anterior.
• El programa d’activitats per als espectadors s’ha estès per més de 29 espais de la ciutat, entre centres cívics, biblioteques, fàbriques de creació, etc., que, sumats als espais escènics, han fet arribar el festival a un total de 63 recintes de tots els districtes.

Per a més informació us podeu descarregar el dossier de balanç del Grec 2018.

En l’actualitat no hi ha cap dubte sobre l’interès de conèixer la dimensió econòmica de la cultura, més enllà del que és la seva dimensió central com a factor de desenvolupament de les persones i de progrés i cohesió de la societat, tal com s’explica en els objectius de l’Agenda 21 de la Cultura. Quantificar l’aportació del sector cultural al creixement econòmic i a l’ocupació o saber quina és la composició del finançament de l’oferta cultural, entre altres aspectes, són elements importants en la definició i l’avaluació de la política cultural.

Tot i que prèviament se n’havien fet alguns estudis, fins ara no es disposava de dades estadístiques de referència per a la ciutat de Barcelona comparables a les que ja es tenen per a Catalunya. Gràcies al treball elaborat pel Departament d’Anàlisi del Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha pogut obtenir per primera vegada el càlcul del VAB (valor afegit brut) del sector cultural, una nova estadística que s’incorpora a les dades bàsiques de la ciutat.

Us convidem a llegir l’informe complet, El valor afegit brut de les empreses culturals a Barcelona. 2010-2015.