Barcelona Cultura

Nou apartat Covid-19 i cultura


El web de l’Observatori de Dades Culturals obre un nou apartat de dades Covid-19 per fer seguiment de la recuperació de l’activitat cultural de la ciutat

Un dels primers sectors analitzats és el dels museus, però també es recullen dades de l’activitat dels centres de proximitat com ara biblioteques i centres cívics, equipaments bàsics per a la cultura als diferents territoris

El divendres 4 de juny es va presentar el Pacte Cultural de Barcelona. Com a fase prèvia d’aquesta proposta, es va elaborar un informe amb la diagnosi de la cultura de la ciutat (podeu consultar-lo en aquest enllaç). La crisi de la covid-19, però, ha marcat un abans i un després en aquest diagnòstic i per aquest motiu les diferents forces polítiques participants van proposar que es continués treballant per analitzar l’evolució de la situació de manera sistemàtica. És en aquest context que, per donar a conèixer tota aquesta informació, en aquest web hi trobareu un apartat específic Covid-19 i cultura, que permet seguir l’afectació d’aquesta crisi sanitària en diferents sectors.

Des de l’Observatori de Dades Culturals s’ha estat treballant aquests darrers mesos en dues direccions: per determinar quines dades de l’activitat cultural es poden monitoritzar de manera continuada i fer-ne el seguiment; i per poder repetir algunes de les anàlisis que es van fer inicialment en la diagnosi, i veure’n l’evolució durant el 2021.

Un dels primers sectors analitzats ha estat el dels museus. És important destacar que per primera vegada s’han monitoritzat amb freqüència setmanal els visitants d’un bon nombre de centres, i aquesta informació ha permès fer el seguiment en directe de la seva evolució.

 

Una anàlisi més enllà de les xifres

L’anàlisi del sector dels museus recollida en els indicadors incorpora dades de procedència: el nombre de persones estrangeres que visiten els museus, a més de ser una dada rellevant per a l’anàlisi de públics i ser un indicador indirecte de l’evolució del nombre de turistes que estan arribant a la nostra ciutat.

Un altre conjunt de dades és el de l’activitat dels centres de proximitat: biblioteques i centres cívics, equipaments bàsics per a la cultura als diferents territoris. En aquest cas, les dades són mensuals però permeten veure com aquests centres van mantenint el seu esforç per estar a prop de les persones en tot moment.

Finalment, les dades de la nova Oficina Ciutadana de la Cultura (OCCU) expressen el canvi que ha fet una oficina d’atenció cultural al mig de la Rambla, dedicada en bona part al públic turista, i que, a partir de la crisi sanitària, ha donat un gir orientant-se a donar suport al teixit cultural i a la ciutadania interessada en fer cultura.

Diagnosi prèvia al Pacte Cultural de Barcelona


Govern i oposició municipal impulsen el Pacte Cultural de Barcelona que permet consensuar mesures per fer front als nous reptes de futur

El novembre de 2019, en el marc de la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament, tots els grups municipals van acordar –a proposició de JxCat i prec d’ERC– treballar plegats per establir les bases d’un Pacte Cultural de Barcelona. 

L’esclat de la crisi sanitària provocada per la covid-19 el març del 2020, va motivar la redefinició de l’encàrrec per ajustar-lo a les noves realitats i reptes en l’àmbit de les polítiques culturals. Així, en ple context pandèmic, el juliol de 2020 es va aprovar el Pacte Cultural de Barcelona, que aplegava les principals institucions i entitats del país amb l’objectiu d’identificar els reptes culturals més importants.

Aquest compromís va definir diferents línies de treball, amb l’ambició de ser la base per impulsar la necessària transformació de la política cultural de Barcelona, des del consens amb el conjunt de forces polítiques presents al consistori. El resultat d’aquest treball es va presentar el divendres 4 de juny al Saló de Cent de l’Ajuntament:

Com a fase prèvia a la proposta de pacte, es va elaborar una diagnosi de la situació del sector cultural a Barcelona, que podeu consultar en aquest document:

 

Perfil del públic dels museus. Enquesta 2020


La crisi de la covid-19, com no podia ser d’una altra manera, ha impactat de ple en el nombre de persones que han visitat els museus durant l’any 2020, i en la configuració del seu perfil de visitants.

Malgrat tot, els centres que participen en l’enquesta de museus que impulsa l’Institut de Cultura de Barcelona des de 2011, han seguit fent l’esforç de realitzar enquestes als seus visitants, per poder conèixer els seus públics, en un any tan diferent i complex.

Així doncs, un any més us presentem l'informe de resultats de l'enquesta de museus, una enquesta que l’Institut de Cultura de Barcelona impulsa des del 2011 per estudiar el perfil i els hàbits de visita del públic individual dels museus de la ciutat.

Aquest any l'informe posa èmfasi especial en el canvi en el perfil del públic dels centres (abans de la covid vs la reobertura després del confinament), que han vist com gairebé desapareixia el públic estranger, i com creixia el percentatge de públic local.

A l'informe 2020 també hi trobareu un avanç dels resultats d'unes preguntes sobre la covid-19 i la visita als museus, que s'han començat a fer a principis de 2021.

La presentació pública de l'enquesta va tenir lloc el divendres 14 de maig. En aquests enllaços podeu recuperar el vídeo i el document d'anàlisi que es va presentar durant la sessió:

Avaluació dels programes Caixa d’Eines i EducArts


El maig de 2021 es va presentar l’Informe d’avaluació dels programes Caixa d’Eines i EducArts, que va iniciar-se el curs 2017-2018 de la mà del Pla de Barris de Barcelona amb el suport de l’Institut de de Cultura de Barcelona (ICUB), el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB).

Aquests dos programes s'han dut a terme arran de la mesura de govern “Cap a una política pública de cultura i educació” i comparteixen el propòsit d’apropar i potenciar les arts en l’àmbit escolar, entenent-les com a eines socioeducatives i de desenvolupament.

L’informe, elaborat per Ivàlua, Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques, valora el seu nivell d’implementació, els efectes i assoliment dels objectius proposats inicialment, i mostra els resultats d'una enquesta adreçada a les direccions dels centres educatius.

Així mateix, també posa de manifest les desigualtats en les oportunitats d'accedir als ensenyaments educatius que existeixen a la ciutat de Barcelona.

Aquest informe és un exemple de bones pràctiques pel què fa a l’avaluació de projectes i polítiques públiques: combina metodologies qualitatives i quantitatives, realitza una revisió documental exhaustiva dels programes i de la literatura sobre la relació entre l’educació i les arts i sintetitza les evidències existents a partir d’una vintena d’estudis i experiències similars a les dels programes avaluats.

Covid-19 i Barcelona


L'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un lloc web de seguiment de l'abast i l'impacte de la pandèmia de la covid-19 a la ciutat de Barcelona que mostra l’evolució de diversos indicadors relacionats amb la salut de les persones, l’economia, el mercat laboral, la mobilitat, l'educació o la cultura.

Aquest web està concebut com un instrument d’anàlisi que faciliti una visió global des de diferents àmbits de com era la ciutat, com és ara, i com s’anirà recuperant.

Recentment s'ha incorporat un nou conjunt de dades amb el seguiment del total de visitants d'onze centres museístics de la ciutat (municipals o amb forta vinculació municipal).

Les dades agregades corresponen als centres següents: Born CCM, Castell de Montjuïc, Museu del Disseny, Museu Etnològic i de Cultures del Món, Museu Frederic Marès, MUHBA Plaça del Rei, Monestir de Pedralbes, Museu Picasso, Museu de Ciències Naturals, Jardí Botànic, Museu de la Música).

La sèrie s'inicia el gener de 2019 i s'actualitza setmanalment, amb l'objectiu d'anar veient la tendència i el ritme de recuperació dels visitants dels museus, que esperem que es vagi accelerant durant els propers mesos.

Pensem que és una bona notícia que s'incloguin dades de cultura al seguiment de la ciutat, i que és un primer pas per anar-hi incorporant més dades.

La covid-19 i les colles castelleres


AFECTACIÓ DE LA COVID-19 A LES COLLES CASTELLERES DE BARCELONA

Entre gener i febrer de 2021, el Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) va elaborar una enquesta –a la qual va donar suport l’Institut de Cultura– per avaluar l’impacte de la Covid-19 en les colles de Barcelona. Hi van respondre 952 membres (44,4% homes i 54,6% dones) de les vuit colles de la ciutat. Heus aquí una mostra de les respostes obtingudes (les podeu veure en detall en aquest document).

Valoració de la temporada 2020

  • La majoria (68%) ha trobat a faltar tant les relacions socials dins la colla com els castells.
  • Més de la meitat s’han sentit vinculats a la colla i al món casteller i una majoria molt folgada ha participat o assistit a activitats de la colla, ja sigui en format presencial o virtual.
  • Set de cada deu valoren positivament l’esforç de la seva agrupació per mantenir viva l’entitat malgrat la situació.
  • Gairebé tres quartes parts dels enquestats creuen que la crisi provocada per la Covid-19 perjudicarà molt la colla.

Perspectiva temporada 2021

  • Un 69% descarta la possibilitat de tornar a fer castells durant la temporada 2021.
  • En general, hi ha moltes ganes de reprendre l’activitat castellera, però un 84% pensa que la salut és el més important i s’estima més fer-ho sense posar en joc la seguretat sanitària.
  • Es valora un retorn a l’activitat coordinat i simultani per a la totalitat del col·lectiu.
  • Un 57% rebutja que els assajos en grups reduïts i espais tancats s’allarguin en el temps.

Retorn a l’activitat

  • El 60% de les persones enquestades reconeix que li fa respecte tornar a assajar.
  • Aproximadament un 70% creu que els participants als assajos s’haurien d’haver vacunat o sotmès a una prova diagnòstica prèvia.
  • El 60%, però, no està disposat a assumir els costos d’aquestes proves.
  • Nou de cada deu persones preveuen tornar a la colla quan es restableixi la normalitat i, d’aquestes, la meitat té previst fer-ho amb el mateix grau de compromís que mantenia anteriorment.