Barcelona Cultura

Avaluació dels programes Caixa d’Eines i EducArts


El maig de 2021 es va presentar l’Informe d’avaluació dels programes Caixa d’Eines i EducArts, que va iniciar-se el curs 2017-2018 de la mà del Pla de Barris de Barcelona amb el suport de l’Institut de de Cultura de Barcelona (ICUB), el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB).

Aquests dos programes s'han dut a terme arran de la mesura de govern “Cap a una política pública de cultura i educació” i comparteixen el propòsit d’apropar i potenciar les arts en l’àmbit escolar, entenent-les com a eines socioeducatives i de desenvolupament.

L’informe, elaborat per Ivàlua, Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques, valora el seu nivell d’implementació, els efectes i assoliment dels objectius proposats inicialment, i mostra els resultats d'una enquesta adreçada a les direccions dels centres educatius.

Així mateix, també posa de manifest les desigualtats en les oportunitats d'accedir als ensenyaments educatius que existeixen a la ciutat de Barcelona.

Aquest informe és un exemple de bones pràctiques pel què fa a l’avaluació de projectes i polítiques públiques: combina metodologies qualitatives i quantitatives, realitza una revisió documental exhaustiva dels programes i de la literatura sobre la relació entre l’educació i les arts i sintetitza les evidències existents a partir d’una vintena d’estudis i experiències similars a les dels programes avaluats.

Covid-19 i Barcelona


L'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un lloc web de seguiment de l'abast i l'impacte de la pandèmia de la covid-19 a la ciutat de Barcelona que mostra l’evolució de diversos indicadors relacionats amb la salut de les persones, l’economia, el mercat laboral, la mobilitat, l'educació o la cultura.

Aquest web està concebut com un instrument d’anàlisi que faciliti una visió global des de diferents àmbits de com era la ciutat, com és ara, i com s’anirà recuperant.

Recentment s'ha incorporat un nou conjunt de dades amb el seguiment del total de visitants d'onze centres museístics de la ciutat (municipals o amb forta vinculació municipal).

Les dades agregades corresponen als centres següents: Born CCM, Castell de Montjuïc, Museu del Disseny, Museu Etnològic i de Cultures del Món, Museu Frederic Marès, MUHBA Plaça del Rei, Monestir de Pedralbes, Museu Picasso, Museu de Ciències Naturals, Jardí Botànic, Museu de la Música).

La sèrie s'inicia el gener de 2019 i s'actualitza setmanalment, amb l'objectiu d'anar veient la tendència i el ritme de recuperació dels visitants dels museus, que esperem que es vagi accelerant durant els propers mesos.

Pensem que és una bona notícia que s'incloguin dades de cultura al seguiment de la ciutat, i que és un primer pas per anar-hi incorporant més dades.

La covid-19 i les colles castelleres


AFECTACIÓ DE LA COVID-19 A LES COLLES CASTELLERES DE BARCELONA

Entre gener i febrer de 2021, el Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) va elaborar una enquesta –a la qual va donar suport l’Institut de Cultura– per avaluar l’impacte de la Covid-19 en les colles de Barcelona. Hi van respondre 952 membres (44,4% homes i 54,6% dones) de les vuit colles de la ciutat. Heus aquí una mostra de les respostes obtingudes (les podeu veure en detall en aquest document).

Valoració de la temporada 2020

  • La majoria (68%) ha trobat a faltar tant les relacions socials dins la colla com els castells.
  • Més de la meitat s’han sentit vinculats a la colla i al món casteller i una majoria molt folgada ha participat o assistit a activitats de la colla, ja sigui en format presencial o virtual.
  • Set de cada deu valoren positivament l’esforç de la seva agrupació per mantenir viva l’entitat malgrat la situació.
  • Gairebé tres quartes parts dels enquestats creuen que la crisi provocada per la Covid-19 perjudicarà molt la colla.

Perspectiva temporada 2021

  • Un 69% descarta la possibilitat de tornar a fer castells durant la temporada 2021.
  • En general, hi ha moltes ganes de reprendre l’activitat castellera, però un 84% pensa que la salut és el més important i s’estima més fer-ho sense posar en joc la seguretat sanitària.
  • Es valora un retorn a l’activitat coordinat i simultani per a la totalitat del col·lectiu.
  • Un 57% rebutja que els assajos en grups reduïts i espais tancats s’allarguin en el temps.

Retorn a l’activitat

  • El 60% de les persones enquestades reconeix que li fa respecte tornar a assajar.
  • Aproximadament un 70% creu que els participants als assajos s’haurien d’haver vacunat o sotmès a una prova diagnòstica prèvia.
  • El 60%, però, no està disposat a assumir els costos d’aquestes proves.
  • Nou de cada deu persones preveuen tornar a la colla quan es restableixi la normalitat i, d’aquestes, la meitat té previst fer-ho amb el mateix grau de compromís que mantenia anteriorment.

 

Cultura en temps de pandèmia (I)


Durant el primer trimestre de 2021, l’Institut de Cultura de Barcelona ha fet una enquesta a través de l'Òmnibus trimestral de Gesop per conèixer la importància de la cultura durant la pandèmia i les principals activitats i iniciatives culturals a les que ha tingut accés tant la població de Barcelona com la de l’Àrea Metropolitana.

Les conclusions més destacades de l'enquesta són:

  • Una de cada tres persones troba que la cultura ha estat molt important en la vida de la gent durant la pandèmia.
  • Els que li atorguen més importància són els joves, les dones, els estudiants.
  • Les iniciatives que han contribuït en major mesura a fer la situació més passadora han estat llegir, mirar pel·lícules o sèries a casa i escoltar música.

Dades, cultura i gènere


Amb motiu de la jornada del 8 de març, l’Institut de Cultura ha volgut visibilitzar part de les dades sobre les dones i la cultura que es treballen des de l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona, amb la finalitat de contribuir a l’anàlisi del paper de la dona en l’àmbit de la cultura.

En aquest document, Algunes dades de gènere i cultura 2019-2020, s’han reunit algunes de les dades que es troben disperses en enquestes i informes, molts dels quals són accessibles també en aquest mateix web.

El document s’estructura en quatre blocs i recull dades sobre:

  1. La participació i les pràctiques culturals
  2. El paper de la dona com a creadora i programadora cultural
  3. La presència de la dona en els reconeixements institucionals (premis, medalles, nomenclàtor)
  4. La presència de la dona a les organitzacions: plantilles i càrrecs directius.

No es tracta d’un document d’anàlisi, sinó d’un recull de dades de les que caldrà anar fent el seguiment. Us convidem a consultar-les, compartir-les i comentar-les.

#diadeladona  #8M  @bcndadescultura

 

Enquesta de públic: Barcelona Districte Cultural


La Direcció de Ciutat Educadora i Cultura als Barris va fer una enquesta per analitzar la satisfacció del públic al programa d’activitats Barcelona Districte Cultural (BDC). Entre altres qüestions, es va analitzar el lloc de residència, el perfil dels espectadors i, en definitiva, la relació de les persones assistents amb la xarxa de centres cívics. L'enquesta es va fer entre novembre de 2019 i març de 2020, a una mostra de més de 1.300 persones i els resultats van posar de relleu un seguit de qüestions:

  • Lloc de residència. Es van analitzar tres categories: els espectadors procedents de codis postals propers, els que provenien de la resta de districte i la resta de localitzacions. Els resultats mostren que molts centres atrauen públic de proximitat, però que també n’hi ha que són percebuts com a equipaments de ciutat amb una dispersió acusada pel que fa a la procedència del públic.
  • La satisfacció en l’experiència és un altre dels indicadors que es van analitzar. Els resultats són clars i hi ha unanimitat respecte de la valoració global: més d’un 90% afirmen que tornarien a assistir al BDC. La qualitat de l’espectacle és el més valorat: un 90% del públic posa una nota entre 8 i 10.
  • Quant al perfil, i pel que fa a les franges d’edat dels assistents, s’observa un repartiment força uniforme entre els 25 i els 64 anys; aquest gran grup representa, en total, el 75% del públic del circuit.
  • Les dones representen dos terços del total d’espectadors i constitueixen també una majoria folgada en l’audiovisual familiar.
  • Quant a la relació dels espectadors amb els centres cívics, la meitat manifesten ser-ne usuaris prèviament, un indicador que creix quan es tracta de propostes en família.

Trobareu més informació en aquest informe.