La primera Mercè postpandèmica, que ha coincidit amb tres dies festius a la ciutat, ha mantingut la tendència a la descentralització iniciada en els últims anys i ha incorporat algunes novetats. Les activitats han arribat a espais nous, com el Parc de l’Aqüeducte de Ciutat Meridiana amb l’oferta de Pallassos Sense Fronteres
Entre les novetats més destacades, el Passeig de Gràcia ha estat per primer cop escenari del Correfoc, amb una afluència de prop de 120.000 espectadors i una participació de més de mig centenar de colles de tota la ciutat.
Els concerts de Música Mercè, amb una oferta de primer nivell i per a públics molt diversos, han estat seguits per 219.000 espectadors. El cicle ha incorporat un nou escenari a la Zona Universitària (al carrer Martí Franquès), i ha ofert propostes remarcables amb diversos concerts amb aforament exhaurit (com alguns del Teatre Grec). En conjunt, sumades a les xifres de BAM i Acció Cultura Viva, la programació musical de la festa major de la ciutat ha reunit un públic de 260.000 persones.
La programació d’arts de carrer, amb escenaris nous com el Parc de l’Aqüeducte o redimensionats com el Parc de Joan Miró, i amb propostes per a tots els públics que han sumat més de 170.000 espectadors. Després de diverses edicions condicionades per la pandèmia, aquest any s’ha pogut recuperar la presència de companyies internacionals en la programació, amb una diversitat i una qualitat molt valorada pel públic, la recuperació del Parc de la Ciutadella com a epicentre i la irradiació per parcs i escenaris de tota la ciutat.
El piromusical, a càrrec de la Piroctècnia Igual de Canyelles i amb direcció musical de Jordi Bonet, ha aplegat unes 90.000 persones al voltant de l’Avinguda Maria Cristina, i ha estat l’acte de cloenda de les festes.
Trobareu més informació a l'Informe de participació Mercè 2022.
En relació a les Festes de La Mercè, podeu consultar el Viatge al(s) centre(s) dels pregons: les Festes de la Mercè 1975-2020, una anàlisi textual dels pregons de La Mercè entre 1975 i 2020. Es tracta d’un estudi dut a terme des de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb el suport del projecte europeu FESTPACE i de l’Ajuntament de Barcelona.