Entre el 22 i el 25 de setembre es va celebrar la Festa Major de Barcelona. El 2016, el dia de la Mercè va caure en dissabte, fet que va implicar una festa curta i concentrada en el temps i la celebració del gruix de les activitats durant el cap de setmana.

Un tret destacat de la festa d’aquest any va ser la diversificació d’espais, amb la incorporació d’escenaris de la Mercè en alguns barris de la ciutat que no havien acollit activitats en edicions anteriors.

En el cas del festival Mercè Arts de Carrer, les activitats es van estendre al parc de la Trinitat, Fabra i Coats, la Fàbrica DAMM o el CCCB.

ASSISTENTS PER TIPUS D’ACTIVITAT

Si vols més informació sobre els assistents i sobre els sistemes de recompte de participació durant les festes, consulta l’Informe de participació a la Mercè 2016.

A la pàgina d’inici d’aquest web ja teniu disponible l’informe Indicadors culturals de Barcelona 2015 un resum de les dades més rellevants de l’activitat cultural a la ciutat en aquests àmbits:

• Museus i espais d’exposicions
• Arxius i biblioteques patrimonials
• Espais d’arts escèniques
• Espais de concerts
• Sales de cinema
• Fàbriques de creació
• Biblioteques de Barcelona
• Centres cívics
• Festivals
• Festes
• Subvencions / Transferències

A la mateixa pàgina d’inici també disposeu dels informes dels anys anteriors.

Després de més de tres anys de treball, els 51 centres cívics de Barcelona disposen d’un sistema homogeni de recollida de dades que ha permès conèixer i analitzar més a fons l’activitat que s’hi porta a terme.

FORMACIÓ

• Activitats 2015: 136.827 inscripcions als 10.616 cursos i tallers.
• El 28 % de les inscripcions a cursos i tallers es realitzen en línia.

PROGRAMES DE DIFUSIÓ CULTURAL

• Les 105 activitats de difusió cultural (actuacions i espectacles, exposicions i mostres i xerrades) que es poden comptar han aplegat 463.385 assistents.
• El 57 % d’aquestes activitats són actuacions i espectacles, que inclouen música, teatre, projeccions audiovisuals i activitats de cultura popular.

CESSIONS I LLOGUERS

• El conjunt de les entitats i institucions a les que s’ha cedit o llogat espais durant el 2015 han fet ús de les seves instal·lacions un total de 953 dies.

Trobareu més informació sobre tots aquests temes al Resum general d’activitat als centres cívics 2015 i al glossari de l’Observatori.

El Museu del Disseny ha iniciat la seva consolidació com a plataforma d’encontre de tots els sectors de les arts de l’objecte i del disseny.

CENTRE DE REFERÈNCIA

Inaugurat el 13 de desembre de 2014, el 2015 el Museu ha iniciat el seu posicionament dins del conjunt d’equipaments culturals de Barcelona en virtut de la seva singularitat com a centre de referència de les arts i el disseny. Alhora, ha iniciat la col·laboració amb altres entitats i institucions, tant amb les ubicades en la seva seu, com són la Biblioteca El Clot, el BCD i el FAD, com en el districte -TNC, Museu de la Música, Fundació Vila Casas-, com a aglutinador de diversos projectes, tant específics com de proximitat. També s’ha proposat oferir la màxima accessibilitat a tots els públics, començant per integrar-hi algunes solucions museogràfiques que ho fan possible tant en la visita a les exposicions permanents com a les temporals.

Un conveni amb una gran part de les universitats i escoles d’Art i Disseny de Catalunya fa possible dur a terme diversos projectes amb els futurs autors d’aquests àmbits professionals. Perquè el Museu n’ha de ser un instrument educatiu de referència.

MEMÒRIA 2015

A la memòria 2015 hi trobareu les dades relacionades amb les actuacions del Museu en els diferents àmbits: col·leccions, recerca, activitat, públics, pressupost… i tota la informació necessària per interpretar-les.

Museu del Disseny de Barcelona. Memòria 2015

Un any més, augmenten els rodatges a la ciutat de Barcelona i es consolida el paper de la Barcelona Film Commission.

L’any 2015 la ciutat de Barcelona ha acollit el rodatge de 3.311 produccions (un 7,8% més que el 2014) entre llargmetratges, curtmetratges, anuncis, programes de televisió, sèries, reportatges…

Del total de les 3.311 produccions, 945 van sol·licitar els serveis de la Barcelona Film Commission per demanar assessorament i tramitar els permisos d’ocupació de la via pública i filmacions.

Per poder dur a terme aquestes produccions s’han gestionat 6.522 permisos.

TIPOLOGIA DE LES PRODUCCIONS

Per tipologies, les produccions més nombroses que s’han rodat a Barcelona són els rodatges publicitaris, que el 2015 han representat el 39 % del volum total de rodatges.

ELS ESPAIS FÍLMICS PER DISTRICTES

Tot i que els districtes més sol·licitats segueixen sent Ciutat Vella i Sant Martí, l’esforç per descentralitzar les filmacions per part de les productores i de la Film Commission s’ha vist reflectit en l’augment de permisos a Sant Andreu (que ha doblat els de l’any 2014), Horta-Guinardó i Sarrià-Sant Gervasi.

PARCS, JARDINS I PLATGES

El Parc de la Ciutadella i el Park Güell han tornat a ser els parcs més filmats durant l’any, amb 98 produccions en cadascun d’ells. El 2015, però, en la línia de la descentralització dels espais de rodatge, s’han creat tres espais de filmació nous (al Mirador de l’Alcalde, a l’skatepark Mar Bella i a la platja de Sant Sebastià), que han tingut una activitat fílmica important (12, 14 i 25 produccions respectivament).

Per a més informació consulteu el Balanç anual 2015 de la Barcelona Film Commission.

L’Observatori de Dades Culturals de Barcelona presenta un informe que perfila les bases d’una proposta d’avaluació qualitativa de la xarxa Fàbriques de Creació.

Fins ara, s’ha treballat en els indicadors quantitatius, tot i tenir present des del principi que la informació quantitativa és insuficient per explicar què és i què fa una fàbrica de creació en tota la seva complexitat.

L’avaluació qualitativa permetrà descriure millor la tasca que desenvolupen aquests equipaments a l’entorn de la creació.

Per poder dissenyar un procediment que avaluï qualitativament i de manera satisfactòria la feina de les fàbriques, s’ha dut a terme una tasca prèvia de definició que recull les veus de les fàbriques a partir de les entrevistes als responsables de tots els equipaments.

Els objectius principals de les entrevistes han estat:

• Detectar els valors fonamentals amb què es poden avaluar qualitativament els equipaments.
• Esbossar un esquema que defineixi quines són les pràctiques que garanteixen aquests valors.
• Proposar un mínim denominador comú que expliqui què són i què fan les fàbriques.

L’informe resultant d’aquest procés és un primer pas en la direcció de l’avaluació qualitativa de la xarxa Fàbriques de Creació.