La xarxa de centres cívics de Barcelona consolida un sistema comú d’indicadors per avançar en el coneixement de l’activitat que es desenvolupa en aquests centres.

L’any 2012 es va iniciar la coordinació dels centres cívics des de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i, entre les línies de treball que es van encetar, es va posar en marxa el disseny d’un sistema comú d’indicadors per al conjunt dels centres.

Durant més de dos anys, un grup de treball format per tècnics de districtes, directors d’alguns centres i tècnics de cultura de l’ICUB va definir, posar en comú i validar amb els agents implicats aquest sistema d’indicadors.

El treball d’aquests anys ha fet possible que actualment es disposi d’una sèrie històrica de dades (2014-2016) que permeten aprofundir en l’anàlisi i la interpretació de l’activitat dels centres cívics.

Avui podem saber quants cursos o tallers es fan cada any, quantes persones hi assisteixen, quines activitats s’hi organitzen, en quines es poden comptabilitzar els participants i en quines no, quin ús dels espais fan les entitats, etc.

Gràcies a la participació i l’interès de totes les parts involucrades en el projecte, en aquests moments disposem d’una àmplia bateria de dades sobre els centres cívics, una realitat que fins ara ha estat ben poc visible des de la perspectiva dels indicadors culturals.

Us convidem a consultar l’Informe de l’activitat 2016 dels centres cívics, o bé a descarregar-vos les dades dels tres anys a l’apartat corresponent d’aquest mateix web.

Sota el guiatge del nou director del festival, Cesc Casadesús, arriba el Grec 2017 Festival de Barcelona.

El Grec 2017 s’estructura en dos grans eixos de programació:

• El Grec Montjuïc, que irradia a la muntanya una part important del festival més internacional.
• El Grec Ciutat, un reflex de la creació local, de companyies i escenificacions d’autors que viuen a Barcelona.

Al mateix temps, el festival consta d’un programa d’activitats paral·leles amb diversos agents de la ciutat, en especial la xarxa de Fàbriques de Creació i les biblioteques.

Si voleu conèixer algunes de les xifres del Grec Festival de Barcelona, podeu consultar:

• La programació del Grec 2017 en xifres
• La memòria del Grec 2016

Trobareu informació del balanç del Grec 2017 en aquesta altra nota.

La nit del dissabte 20 de maig, 87 centres de Barcelona i l’àrea metropolitana van rebre la visita de 176.364 persones.

La presència de centres de fora de Barcelona s’ha anat incrementant cada any, i els 15 centres de fora de la ciutat que hi han participat el 2017 han acumulat el 10% dels participants.

En aquest enllaç també trobareu les dades de participació dels anys anteriors.

La Nit dels Museus és una iniciativa promoguda pel Consell d’Europa que va néixer l’any 2005 i que, actualment, aplega més de 4.000 museus. Des de l’any 2008, l’Institut de Cultura coordina l’activitat a Barcelona i promou una campanya de comunicació conjunta per a la ciutat i l’àrea metropolitana.

ENQUESTA 2017

En aquesta edició de la Nit dels Museus, l’Institut de Cultura de Barcelona ha dut a terme una enquesta presencial a una mostra dels visitants per conèixer diferents aspectes relacionats amb el públic que participa en aquesta iniciativa. Entre altres qüestions, s’han plantejat preguntes com ara:

• El públic de la Nit dels Museus és fidel a aquesta activitat?
• La participació en la iniciativa genera interès per repetir la visita o visitar altres museus durant la resta de l’any?
• El perfil del públic de la Nit dels Museus és el mateix que el dels visitants de la resta de dies de l’any?

Al mes de setembre disposarem de l’anàlisi dels resultats de l’enquesta.

Notícies relacionades: Com és el públic de la Nit dels Museus?

Segons dades de l’Òmnibus municipal, el 92% de la ciutadania ha assistit a alguna activitat cultural a Barcelona en els sis mesos anteriors a l’enquesta.

El percentatge de població que afirma haver participat en alguna activitat cultural es reparteix de la manera següent:

• Cinema: 70%
• Festa popular: 70%
• Museu o exposició: 58%
• Biblioteca: 54%
• Concert: 52%
• Teatre: 43%
• Centre cívic: 40%
• Conferència: 35%
• Festival: 31%
• Dansa: 11%
• Òpera: 11%

De mitjana, el conjunt de la població ha participat en 4,7 propostes culturals, tot i que hi ha una gran diferència entre l’assistència dels joves de 16 a 24 anys (6 activitats de mitjana) i la de la gent gran (3,6).

Per districtes, destaca la menor participació dels veïns de Ciutat Vella i Nou Barris (4,3 i 4,2 activitats de mitjana, respectivament).

PERFIL DELS ASSISTENTS

Els joves entre 16 i 24 anys encapçalen l’assistència a festes populars, cinema, biblioteques, concerts i festivals.

Territorialment, destaca el fet que els veïns de Nou Barris i Ciutat Vella es troben entre els que menys han assistit a pràcticament totes les activitats culturals (amb l’excepció de les festes populars, en les quals els veïns de Nou Barris han participat per sobre de la mitjana). L’assistència dels veïns de la resta de districtes depèn molt de l’activitat. Per exemple, els que viuen a l’Eixample han anat més a un museu, una conferència o al cinema, però, en canvi, poc a un centre cívic i a festes populars, mentre que els de Sant Martí són gairebé els que més han assistit a un centre cívic i a un festival i, per sobre de la mitjana, a un museu i a un espectacle de teatre, però, en canvi, han anat poc a concerts, a les biblioteques i al cinema.

Trobareu més dades a l’informe complet de l’enquesta a:

Òmnibus setembre 2016. Informe cultura

L’oferta d’arts escèniques a Barcelona segueix la tendència a la baixa iniciada el 2011, però els espectadors creixen un tímid 2% respecte al 2015.

Els darrers anys, el sector de les arts escèniques a Barcelona ha reduït progressivament l’oferta d’espectacles, representacions i butaques, mentre que les xifres d’espectadors s’han anat recuperant lentament. Respecte al 2014, per exemple, el 2016 es van perdre 624 representacions (més de 425.000 butaques) però, per contra, es van vendre 15.536 entrades més.

Davant d’aquestes dades sorgeixen molts interrogants, com ara: hi ha hagut un excés d’oferta els darrers anys? Caldria reduir encara més l’oferta i treballar més amb polítiques per captar públic nou? O, per contra, caldria impulsar una oferta encara més àmplia i diversificada per tal d’apropar al teatre els sectors de la població que no se senten atrets per l’oferta actual? La ciutat de Barcelona té un sostre d’espectadors d’arts escèniques?

Són preguntes que, evidentment, no tenen una única resposta i que s’han d’abordar més enllà de l’anàlisi de les dades.

Tot i així, les dades sempre ens plantegen el repte d’interpretar-les.

Us hi atreviu?

Dades d’arts escèniques 2009-2016

Visualitza el creixement de la xarxa de biblioteques públiques de Barcelona fins l’any 2015 sobre el mapa de la ciutat: