Barcelona Cultura

Cultura en temps de pandèmia (I)


Durant el primer trimestre de 2021, l’Institut de Cultura de Barcelona ha fet una enquesta a través de l'Òmnibus trimestral de Gesop per conèixer la importància de la cultura durant la pandèmia i les principals activitats i iniciatives culturals a les que ha tingut accés tant la població de Barcelona com la de l’Àrea Metropolitana.

Les conclusions més destacades de l'enquesta són:

  • Una de cada tres persones troba que la cultura ha estat molt important en la vida de la gent durant la pandèmia.
  • Els que li atorguen més importància són els joves, les dones, els estudiants.
  • Les iniciatives que han contribuït en major mesura a fer la situació més passadora han estat llegir, mirar pel·lícules o sèries a casa i escoltar música.

Dades, cultura i gènere


Amb motiu de la jornada del 8 de març, l’Institut de Cultura ha volgut visibilitzar part de les dades sobre les dones i la cultura que es treballen des de l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona, amb la finalitat de contribuir a l’anàlisi del paper de la dona en l’àmbit de la cultura.

En aquest document, Algunes dades de gènere i cultura 2019-2020, s’han reunit algunes de les dades que es troben disperses en enquestes i informes, molts dels quals són accessibles també en aquest mateix web.

El document s’estructura en quatre blocs i recull dades sobre:

  1. La participació i les pràctiques culturals
  2. El paper de la dona com a creadora i programadora cultural
  3. La presència de la dona en els reconeixements institucionals (premis, medalles, nomenclàtor)
  4. La presència de la dona a les organitzacions: plantilles i càrrecs directius.

No es tracta d’un document d’anàlisi, sinó d’un recull de dades de les que caldrà anar fent el seguiment. Us convidem a consultar-les, compartir-les i comentar-les.

#diadeladona  #8M  @bcndadescultura

 

Enquesta de públic: Barcelona Districte Cultural


La Direcció de Ciutat Educadora i Cultura als Barris va fer una enquesta per analitzar la satisfacció del públic al programa d’activitats Barcelona Districte Cultural (BDC). Entre altres qüestions, es va analitzar el lloc de residència, el perfil dels espectadors i, en definitiva, la relació de les persones assistents amb la xarxa de centres cívics. L'enquesta es va fer entre novembre de 2019 i març de 2020, a una mostra de més de 1.300 persones i els resultats van posar de relleu un seguit de qüestions:

  • Lloc de residència. Es van analitzar tres categories: els espectadors procedents de codis postals propers, els que provenien de la resta de districte i la resta de localitzacions. Els resultats mostren que molts centres atrauen públic de proximitat, però que també n’hi ha que són percebuts com a equipaments de ciutat amb una dispersió acusada pel que fa a la procedència del públic.
  • La satisfacció en l’experiència és un altre dels indicadors que es van analitzar. Els resultats són clars i hi ha unanimitat respecte de la valoració global: més d’un 90% afirmen que tornarien a assistir al BDC. La qualitat de l’espectacle és el més valorat: un 90% del públic posa una nota entre 8 i 10.
  • Quant al perfil, i pel que fa a les franges d’edat dels assistents, s’observa un repartiment força uniforme entre els 25 i els 64 anys; aquest gran grup representa, en total, el 75% del públic del circuit.
  • Les dones representen dos terços del total d’espectadors i constitueixen també una majoria folgada en l’audiovisual familiar.
  • Quant a la relació dels espectadors amb els centres cívics, la meitat manifesten ser-ne usuaris prèviament, un indicador que creix quan es tracta de propostes en família.

Trobareu més informació en aquest informe.

El Valor Afegit del sector cultural a Barcelona


Conèixer la dimensió econòmica del sector cultural a Barcelona i quantificar la seva aportació a l’economia de la ciutat i al seu creixement econòmic, són elements clau en el disseny i avaluació de les polítiques culturals.

L’economia del sector cultural, però, presenta un conjunt de problemàtiques que dificulten la seva anàlisi. Aquestes problemàtiques tenen relació amb la delimitació del sector, la provisió mixta de l’oferta cultural (pública, privada lucrativa i no lucrativa), el fet que una part de l’oferta es porta a terme en centres que tenen una activitat principal no cultural i, finalment, l’efecte particular que tenen impostos i subvencions en algunes de les principals activitats culturals.

Una estratègia alternativa, és aproximar directament tota l’oferta cultural en termes macroeconòmics. Aquest sistema permet tenir una estimació integral del VAB del sector cultural (oferta privada, no lucrativa i pública) i, a més, fa possible calcular el seu pes en comparació al conjunt del VAB de l’economia de la ciutat.

Partint d’aquesta metodologia, el Departament d’Anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona (amb la col·laboració del Gabinet Tècnic de l’Institut de Cultura de Barcelona) presenta el segon informe sobre el VAB cultural a Barcelona, amb dades de 2018 (en aquesta notícia podeu trobar l’informe 2010-2015).

Pel que fa als resultats del 2018, es pot dir que en el conjunt dels dominis culturals l’any va ser positiu, amb un increment nominal del VAB del 7,5%, clarament per sobre de l’evolució de l’economia de Barcelona (3,5%).

El pes de la cultura al conjunt de l’economia de la ciutat es va situar en un 3,6%. Tanmateix cal reconèixer que la dinàmica dels diferents dominis culturals va ser molt variada, ja que mentre les activitats audiovisuals i multimèdia o la publicitat, van registrar taxes realment elevades (del 15,5% i 8,9% respectivament), el domini de Patrimoni, Arxius i Biblioteques va tenir una taxa del 1,6%, un resultat que no arriba a la meitat del creixement del conjunt de la ciutat.

La Mercè de la Covid-19: informe 2020


La Mercè de la Covid-19 ha aplegat 59.000 persones a les activitats i 55.000 més a les jornades de portes obertes dels museus

  • En el marc de la crisi sanitària de la covid-19, la Mercè ha prioritzat la seguretat, i ha tingut presència als 10 districtes per facilitar l’accés i limitar la mobilitat de la ciutadania.
  • L’accés a les activitats s’ha fet amb reserva prèvia disponible de manera esglaonada a través del web de la Mercè.
  • La Mercè en obert: betevé ha estat el mitjà de comunicació oficial de la Mercè i ha retransmès concerts i espectacles en directe, per gaudir de les festes des de casa. Els canals de Barcelona Cultura també han ofert espectacles des de les xarxes.
  • El piromusical s’ha seguit des de casa, mirant cap al cel des d’una balconada o terrat. La música ha rendit homenatge a la ciutadania d’entre 60 i 80 anys i que conforma el segment de població més castigat per la crisi sanitària.

Trobareu tots els detalls de participació en aquest informe.

Mesurar la participació cultural? Com i per a què


Quin sentit té avui fer una enquesta de participació cultural? Serveix per millorar la política cultural i promoure els drets culturals de la ciutadania? Podem copsar la diversitat de maneres que les persones tenen de participar en la vida cultural de la ciutat i la comunitat? Amb quins problemes ens trobem a l'hora de fer-ho?


L’Observatori de Dades Culturals de l’ICUB i el CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona) han organitzat conjuntament una jornada per reflexionar sobre aquestes i altres qüestions. Davant les evidents transformacions en els hàbits culturals, amb el creixement de les desigualtats en la participació i les necessitats de la ciutadania, és fonamental comptar amb un coneixement rigorós i rellevant que permeti entendre què és realment la participació cultural i, sobretot, la diversitat de pràctiques culturals individuals i col·lectives que no sempre considerem com a tals.

En el marc d'aquesta sessió, l'Observatori de l'ICUB ha descrit el treball desenvolupat a l'entorn de l'Enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona que ja va presentar el passat mes de febrer (document presentat a la sessió).

Per la seva banda, el CERC ha presentat un nou model d'enquesta de participació cultural, dissenyada perquè els municipis la puguin implementar als seus territoris. El model incideix de manera destacada en aquells aspectes de la participació cultural relacionats amb els àmbits d'intervenció habituals de la polítiques culturals locals, i ofereix un cert grau de flexibilitat perquè cada municipi l'adapti a la seva realitat (document presentat a la sessió).

Durada de la sessió: 1 h 30 m

Hi intervenen: