En tots els àmbits del coneixement, com més ens endinsem en una àrea específica per analitzar-la i aprofundir-hi, més interrogants se’ns obren. Moltes vegades, darrera de conceptes aparentment simples, hi descobrim realitats, matisos, punts de vista o criteris que generen nous debats i que ajuden a desenvolupar nous coneixements.

No cal dir que l’anàlisi de dades està sotmesa també a aquest fenomen, i que sempre que intentem reduir la realitat a un grapat de xifres, se’ns desplega un món molt més complex (i molt més ric) del què ens podíem haver imaginat abans de mirar-lo a través de la lupa.

Abans de preguntar... defineixi!

En l’anàlisi de dades culturals, sovint se’ns fan preguntes aparentment senzilles: “Quants teatres hi ha a Barcelona?”, “Quants rodatges s’han fet a la ciutat el darrer any?"... A primera vista tendim a pensar que són preguntes inequívoques, amb una única resposta. Però no és així.

Per exemple, què hem de comptar com a teatre? Les institucions teatrals? Les seus teatrals? Les sales de teatre? Els espais on es fan representacions teatrals? Casos il·lustratius: el Teatre Lliure (dues seus i tres sales) s’ha de comptar com un, com dos o com tres teatres? L’espai de la Biblioteca de Catalunya que s’usa per fer-hi representacions teatrals, s’ha d’incloure en el recompte de teatres?

Un altre cas. Quan algú ens demana el nombre de rodatges, vol saber el total de dies de rodatge? O el total de produccions rodades?

Les xifres varien en funció de quina sigui la definició dels conceptes, i tots els criteris són vàlids, sempre i quan es puguin argumentar adequadament. És a dir, dos i dos només poden fer quatre si ens basem en una definició rigorosa de les unitats d’anàlisi.

A la vida real, però, no és factible desplegar una bateria de preguntes cada vegada que algú  demana una dada, ni fer empassar glossaris infinits a tot aquell que vol saber quin volum de visitants han tingut els museus d’una ciutat aquell any, per posar un altre exemple. A més, la majoria de vegades, la persona que demana la informació no sabria definir operativament el concepte que demana.

Així doncs, què podem fer?

Partim de la base que per quantificar és imprescindible definir, és del tot irrenunciable. Però també sabem per experiència que, la majoria de vegades, els glossaris de termes que acompanyen les estadístiques es converteixen en documents feixucs i poc manejables que els usuaris no acostumen a consultar.

En aquest sentit, reivindiquem la necessitat de crear una cultura de la mediació també en l’àmbit de l’anàlisi de dades. La realitat ens demostra que existeix un gran gap entre els experts o analistes de dades, que ens entossudim a tenir definicions rigoroses, i els usuaris d’aquestes dades, que volen accedir-hi d’una manera ràpida, comprensible i inequívoca. Sense deixar de banda el rigor metodològic, cal anar trobant sistemes que permetin apropar els interessos d’uns i altres. I aconseguir apropar els interessos de tothom no és una tasca senzilla.

Tot i que no existeix una solució perfecta per eliminar aquest gap, des de l’Observatori fa anys que treballem en aquesta direcció, a través de diferents eines i metodologies: el consens de conceptes i definicions des de la base; el retorn i contrast de la informació als tècnics que treballen amb les dades; l’elaboració de guies i recursos... en definitiva, compartim el coneixement i treballem en xarxa... i aprenem a conviure amb la realitat, que ens demostra tossudament que dos i dos no sempre fan quatre.

 

Observatori de Dades Culturals de Barcelona

Juliol de 2019