AFECTACIÓ DE LA COVID-19 A LES COLLES CASTELLERES DE BARCELONA

Entre gener i febrer de 2021, el Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) va elaborar una enquesta –a la qual va donar suport l’Institut de Cultura– per avaluar l’impacte de la Covid-19 en les colles de Barcelona. Hi van respondre 952 membres (44,4% homes i 54,6% dones) de les vuit colles de la ciutat. Heus aquí una mostra de les respostes obtingudes (les podeu veure en detall en aquest document).

Valoració de la temporada 2020

• La majoria (68%) ha trobat a faltar tant les relacions socials dins la colla com els castells.
• Més de la meitat s’han sentit vinculats a la colla i al món casteller i una majoria molt folgada ha participat o assistit a activitats de la colla, ja sigui en format presencial o virtual.
• Set de cada deu valoren positivament l’esforç de la seva agrupació per mantenir viva l’entitat malgrat la situació.
• Gairebé tres quartes parts dels enquestats creuen que la crisi provocada per la Covid-19 perjudicarà molt la colla.

Perspectiva temporada 2021

• Un 69% descarta la possibilitat de tornar a fer castells durant la temporada 2021.
• En general, hi ha moltes ganes de reprendre l’activitat castellera, però un 84% pensa que la salut és el més important i s’estima més fer-ho sense posar en joc la seguretat sanitària.
• Es valora un retorn a l’activitat coordinat i simultani per a la totalitat del col·lectiu.
• Un 57% rebutja que els assajos en grups reduïts i espais tancats s’allarguin en el temps.

Retorn a l’activitat

• El 60% de les persones enquestades reconeix que li fa respecte tornar a assajar.
• Aproximadament un 70% creu que els participants als assajos s’haurien d’haver vacunat o sotmès a una prova diagnòstica prèvia.
• El 60%, però, no està disposat a assumir els costos d’aquestes proves.
• Nou de cada deu persones preveuen tornar a la colla quan es restableixi la normalitat i, d’aquestes, la meitat té previst fer-ho amb el mateix grau de compromís que mantenia anteriorment.

Amb motiu de la jornada del 8 de març, l’Institut de Cultura ha volgut visibilitzar part de les dades sobre les dones i la cultura que es treballen des de l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona, amb la finalitat de contribuir a l’anàlisi del paper de la dona en l’àmbit de la cultura.

En aquest document, Algunes dades de gènere i cultura 2019-2020, s’han reunit algunes de les dades que es troben disperses en enquestes i informes, molts dels quals són accessibles també en aquest mateix web.

El document s’estructura en quatre blocs i recull dades sobre:

1. La participació i les pràctiques culturals
2. El paper de la dona com a creadora i programadora cultural
3. La presència de la dona en els reconeixements institucionals (premis, medalles, nomenclàtor)
4. La presència de la dona a les organitzacions: plantilles i càrrecs directius.

No es tracta d’un document d’anàlisi, sinó d’un recull de dades de les que caldrà anar fent el seguiment. Us convidem a consultar-les, compartir-les i comentar-les.

#diadeladona  #8M  @bcndadescultura

Conèixer la dimensió econòmica del sector cultural a Barcelona i quantificar la seva aportació a l’economia de la ciutat i al seu creixement econòmic, són elements clau en el disseny i avaluació de les polítiques culturals.

L’economia del sector cultural, però, presenta un conjunt de problemàtiques que dificulten la seva anàlisi. Aquestes problemàtiques tenen relació amb la delimitació del sector, la provisió mixta de l’oferta cultural (pública, privada lucrativa i no lucrativa), el fet que una part de l’oferta es porta a terme en centres que tenen una activitat principal no cultural i, finalment, l’efecte particular que tenen impostos i subvencions en algunes de les principals activitats culturals.

Una estratègia alternativa, és aproximar directament tota l’oferta cultural en termes macroeconòmics. Aquest sistema permet tenir una estimació integral del VAB del sector cultural (oferta privada, no lucrativa i pública) i, a més, fa possible calcular el seu pes en comparació al conjunt del VAB de l’economia de la ciutat.

Partint d’aquesta metodologia, el Departament d’Anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona (amb la col·laboració del Gabinet Tècnic de l’Institut de Cultura de Barcelona) presenta el segon informe sobre el VAB cultural a Barcelona, amb dades de 2018 (en aquesta notícia podeu trobar l’informe 2010-2015).

Pel que fa als resultats del 2018, es pot dir que en el conjunt dels dominis culturals l’any va ser positiu, amb un increment nominal del VAB del 7,5%, clarament per sobre de l’evolució de l’economia de Barcelona (3,5%).

El pes de la cultura al conjunt de l’economia de la ciutat es va situar en un 3,6%. Tanmateix cal reconèixer que la dinàmica dels diferents dominis culturals va ser molt variada, ja que mentre les activitats audiovisuals i multimèdia o la publicitat, van registrar taxes realment elevades (del 15,5% i 8,9% respectivament), el domini de Patrimoni, Arxius i Biblioteques va tenir una taxa del 1,6%, un resultat que no arriba a la meitat del creixement del conjunt de la ciutat.

La Mercè de la Covid-19 ha aplegat 59.000 persones a les activitats i 55.000 més a les jornades de portes obertes dels museus

• En el marc de la crisi sanitària de la covid-19, la Mercè ha prioritzat la seguretat, i ha tingut presència als 10 districtes per facilitar l’accés i limitar la mobilitat de la ciutadania.
• L’accés a les activitats s’ha fet amb reserva prèvia disponible de manera esglaonada a través del web de la Mercè.
• La Mercè en obert: betevé ha estat el mitjà de comunicació oficial de la Mercè i ha retransmès concerts i espectacles en directe, per gaudir de les festes des de casa. Els canals de Barcelona Cultura també han ofert espectacles des de les xarxes.
• El piromusical s’ha seguit des de casa, mirant cap al cel des d’una balconada o terrat. La música ha rendit homenatge a la ciutadania d’entre 60 i 80 anys i que conforma el segment de població més castigat per la crisi sanitària.

Trobareu tots els detalls de participació en aquest informe.