Barcelona Cultura

La Mercè 2022 aplega 1 milió d’assistents


Mentre elaborem l’informe complet amb totes les dades de la Mercè 2022 (que properament tindreu disponible en aquest mateix espai), us resumim el més destacat d'aquest any.

També us animem a consultar el treball Viatge al(s) centre(s) dels pregons: les Festes de la Mercè 1975-2020, una anàlisi textual dels pregons fets en el marc de les Festes de la Mercè entre 1975 i 2020. Es tracta d’un estudi dut a terme des de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb el suport del projecte europeu FESTPACE i de l’Ajuntament de Barcelona.

La primera Mercè postpandèmica, que ha coincidit amb tres dies festius a la ciutat, ha mantingut la tendència a la descentralització iniciada en els últims anys i ha incorporat algunes novetats. Les activitats han arribat a espais nous, com el Parc de l’Aqüeducte de Ciutat Meridiana amb l’oferta de Pallassos Sense Fronteres

Entre les novetats més destacades, el Passeig de Gràcia ha estat per primer cop escenari del Correfoc, amb una afluència de prop de 120.000 espectadors i una participació de més de mig centenar de colles de tota la ciutat.

Els concerts de Música Mercè, amb una oferta de primer nivell i per a públics molt diversos, han estat seguits per 219.000 espectadors. El cicle ha incorporat un nou escenari a la Zona Universitària (al carrer Martí Franquès), i ha ofert propostes remarcables amb diversos concerts amb aforament exhaurit (com alguns del Teatre Grec). En conjunt, sumades a les xifres de BAM i Acció Cultura Viva, la programació musical de la festa major de la ciutat ha reunit un públic de 260.000 persones.

La programació d’arts de carrer, amb escenaris nous com el Parc de l’Aqüeducte o redimensionats com el Parc de Joan Miró, i amb propostes per a tots els públics que han sumat més de 170.000 espectadors. Després de diverses edicions condicionades per la pandèmia, aquest any s’ha pogut recuperar la presència de companyies internacionals en la programació, amb una diversitat i una qualitat molt valorada pel públic, la recuperació del Parc de la Ciutadella com a epicentre i la irradiació per parcs i escenaris de tota la ciutat.

El piromusical, a càrrec de la Piroctècnia Igual de Canyelles i amb direcció musical de Jordi Bonet, ha aplegat unes 90.000 persones al voltant de l’Avinguda Maria Cristina, i ha estat l’acte de cloenda de les festes.

5 anys de Barcelona Districte Cultural


Aquest juliol, a la jornada de treball de final de curs dels centres cívics, es va presentar el balanç del programa Barcelona Districte Cultural.

Després de 5 anys des de la primera edició, el programa s’ha consolidat arribant ja a 34 centres i prop de 150.000 assistents.

En la primera edició de 2022, s’ha recuperat el nivell de públic de la primera edició de 2019, la més exitosa d’abans de la pandèmia.

En aquest document hi trobareu les dades més rellevants d’aquest festival, des dels seus inicis.

Assistents Barcelona Districte Cultural 2017 – 2022

Perfil del públic dels museus. Enquesta 2021


L'Institut de Cultura de Barcelona acaba de presentar els resultats de l'enquesta de museus de l'any 2021, un any en el qual s'han començat a veure certs canvis en el perfil del públic, malgrat que una bona part de l'any ha estat encara afectada per les restriccions originades per la pandèmia de la covid-19.

L'enquesta es realitza a una mostra representativa del públic individual que compra les entrades a les taquilles dels museus. Queden fora d'aquesta anàlisi tant les reserves de grups com el públic que compra entrades per Internet.

El 2021: any de transició

Després d'un any afectat plenament per la covid-19, els museus han anat recuperant part de les persones que els visiten. Tot i que les xifres de visites encara són lluny de les dades anteriors a la pandèmia, a finals del 2021 s’hi començaven a acostar. En el conjunt de l’any, però, el nombre de visitants és encara un 50% menys que l’any 2019.

El públic local ha augmentat en termes absoluts i relatius

Sobretot respecte el 2020, però també hi ha un 10% més de barcelonins als museus que l’any 2019.

El públic estranger encara lluny de les xifres prepandèmia, sobretot els no europeus

La recuperació cap a finals d’any mostra algunes dades que s’assemblen al 2019, sobretot a l’agost, setembre i octubre. Això podria fer pensar que quan la confiança es recuperi del tot es tornarà a unes dades molt similars a les anteriors a la pandèmia. Caldrà veure, però, l’evolució d’aquest públic, si es recupera i si es canvia el seu perfil.

Públic predominantment femení i més aviat jove

Tots els museus tenen un públic més femení que masculí, excepte el MUHBA i el Museu Marítim. I, en general, el perfil d’edat és més aviat jove, amb més de la meitat dels visitants per sota dels 40 anys.

El més habitual és visitar els museus en parella o en solitari, amb una clara excepció: la seu del Fórum del Museu de Ciències Naturals, que té un públic principalment familiar.

La majoria visita el museu per primera vegada. Només a la Virreina i al Born CCM els repetidors s’apropen al 50% i en el cas del CCCB són clarament majoria.

Documents d'interès:

Cultura en temps de pandèmia (i III)


Per tancar el seguiment que ha estat fent l’Institut de Cultura sobre el valor de la cultura durant la pandèmia, us presentem les dades de la tercera enquesta feta a través de l’Òmnibus metropolità de Gesop (accés a l'informe).

A la pregunta “Quines activitats culturals l’han ajudat a passar la pandèmia durant la covid-19” (resposta espontània), les activitats que han destacat per sobre d’un 10 % de resposta en alguna de les tres onades han estat les següents:

Com en les onades anteriors, 3 de cada 4 persones consideren que la cultura ha estat bastant o molt important en la seva vida personal durant la pandèmia.

Les persones que li atorguen major importància són les que tenen un nivell d’estudis més alt.

Cultura i gènere #8M


En el context del Dia Internacional de les Dones us presentem un any més Algunes dades de gènere i cultura 2021, un recull d’algunes de les dades que recollim des de l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona sobre la presència de les dones a la cultura.

Les fonts de les dades que apareixen en aquest recull són bàsicament enquestes i informes, molts dels quals trobareu també en aquest mateix web.

El document s’estructura en quatre blocs:

  1. Participació i pràctiques culturals
  2. Creadores i programadores
  3. Reconeixements institucionals: premis, beques, medalles i memòria
  4. Les organitzacions: direccions d’equipaments i plantilla

Us convidem a compartir i comentar aquestes dades a les xarxes.

#8M #DiaDones

Cultura en temps de pandèmia (II)


Durant el darrer trimestre de 2021, i donant continuïtat a l’enquesta de l’hivern passat, l’Institut de Cultura de Barcelona va incloure una sèrie de preguntes a l’Òmnibus trimestral de Gesop per fer el seguiment de la importància de la cultura durant la pandèmia.

Com a novetat, s’ha demanat pel grau de coneixement tant del Festival Grec com del Festival de Dansa, Quinzena Metropolitana, per tenir dades de la seva notorietat més enllà de la ciutat de Barcelona.

Les conclusions principals són:

  • S’escurça la distància entre la importància concedida a la cultura a nivell general i individual. Un 35% la percep com a ‘molt important’ en la vida de la gent i un 39% ho fa a nivell personal.
  • Llegir, mirar pel·lícules i sèries i escoltar música continuen essent les activitats més destacades, tot i que hi ha diferències en els col·lectius que participen de cadascuna respecte de l’enquesta anterior.

Pel què fa als festivals:

  • Un 70% de les persones residents a l’AMB coneix el Grec Festival de Barcelona, però només un 3,2% va assistir a algun espectacle de l’edició de 2021.
  • Un 17% de les persones enquestades ha sentit parlar del Festival de Dansa Quinzena Metropolitana, però menys de l’1% hi va assistir el març de 2021.

Per a informació més detallada consulteu l’informe complet de resultats.