Barcelona Cultura

El VAB de la cultura a Barcelona, una nova estadística pública


L’any 2018, gràcies a l’estudi sobre una nova metodologia per a la determinació del Valor Afegit Brut (VAB) de Barcelona, el Departament d’anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades va poder iniciar un projecte, conjuntament amb el Gabinet Tècnic de l’ICUB, per tal d’obtenir també el VAB de la cultura a Barcelona, un càlcul que s’ha incorporat com una nova estadística pública anual.

D’aquesta manera es pot conèixer de forma sistemàtica el Valor Afegit (VAB) del sector de la cultura, la seva desagregació en branques d’activitat, la seva evolució i el seu pes en relació al conjunt del PIB de la ciutat.

Una de les aportacions d’aquest nou estudi és la proposta sobre la delimitació del què es considera sector de la cultura, que presenta algunes particularitats que cal tenir en compte per fer-ne l’anàlisi. Amb la delimitació que es presenta ara, s’assoleix una aproximació similar a les que es poden trobar a Espanya, Catalunya o la UE i, a més, la suma de les activitats de cada domini genera un nombre suficient d’ocupats i de VAB per obtenir resultats fiables, i de manera periòdica.

Pel què fa als resultats, és important destacar que les dades recullen el període previ i durant la pandèmia de la covid. Per tant, reflecteixen l’impacte de la pandèmia en el VAB del sector cultural, en concret a Barcelona.

ALGUNES DADES DESTACADES

  • El sector cultura a Barcelona a l’any 2021 va generar un VAB de 2.569 milions d’euros. Aquest valor és molt similar al de l’any 2020 (2.526 milions d’euros), i equival a un 89,7% del VAB de l’any 2018.
  • L’any 2021 el VAB cultural suposa un 3,33% del total de VAB de l’economia de Barcelona, augmentant el seu pes respecte l’any 2020 (3,28%) però reduint-se gairebé mig punt percentual respecte el pes d’abans de la pandèmia (3,84%).

Podeu consultar l’informe complet en aquest enllaç.

Projecte interaccions cultura i educació


L’Institut de Cultura de Barcelona presenta un estudi que analitza les interaccions entre els equipaments culturals i els centres d’ensenyaments obligatoris a la ciutat de Barcelona.

L’estudi, realitzat des del Gabinet Tècnic/Observatori de Dades Culturals, amb la col·laboració de la sociòloga i analista de dades Laura Morató, s’ha presentat en el marc de les Jornades sobre cultura i educació, celebrades en motiu del Dia Internacional de la Ciutat Educadora.

Es tracta d’una prova pilot que ha permès elaborar una primera fotografia de les interaccions entre equipaments culturals i centres educatius, però que posa la mirada més enllà, amb un triple objectiu:

  • Posar les bases per poder fer una anàlisi periòdica de les interaccions
  • Estandarditzar una metodologia per recollir i tractar la informació de manera periòdica
  • Establir unes tipologies consensuades de les interaccions, ja que no es poden analitzar sota els mateixos paràmetres les visites puntuals, els processos de treball de mig o llarg termini, o les aliances estables entre equipaments i centres educatius.

A partir de les dades de registre de les visites escolars de 62 equipaments culturals de la ciutat (16 museus, 3 teatres, 3 grans auditoris i 40 biblioteques) l’estudi fa una anàlisi conjunta de les interaccions que han tingut aquests equipaments amb 442 centres educatius de la ciutat que imparteixen ensenyaments obligatoris o de provisió universal, durant el curs 2021-2022.

ALGUNS RESULTATS DESTACATS

  • El 91% dels centres educatius han visitat algun dels equipaments culturals analitzats.
  • Els centres educatius han visitat una mitjana de 4,33 equipaments culturals.
  • El 77% ha visitat algun museu, al voltant del 60% un gran auditori o una biblioteca i al voltant del 30% algun teatre. Aquests percentatges estan molt relacionats amb el nombre d’equipaments, els aforaments i el tipus d’activitat o visita que s’hi realitza.
  • En termes absoluts, 174.176 alumnes han visitat els equipaments culturals.
  • Els centres educatius públics visiten més els equipaments culturals que els concertats o privats.
  • L’educació primària és la que més ha visitat els equipaments.
  • Els centres són fidels a la seva biblioteca de referència i són pocs els que en visiten més d’una.
  • Els museus, teatres i auditoris majoritàriament atrauen visites de districtes diferents del seu.

Documents de referència:

 

Enquesta de públic Grec Festival de Barcelona 2023


Des de fa uns anys, l’Institut de Cultura porta a terme cada quatre o cinc edicions una enquesta de públic del Grec Festival de Barcelona amb l’objectiu de conèixer el seu perfil sociològic, la seva fidelització o els seus hàbits culturals, entre d’altres aspectes.

L’anterior edició d’aquest estudi és de fa vuit anys (2015), ja que la pandèmia de la covid-19 va obligar a interrompre la seva periodicitat habitual. L’enquesta s’ha reprès aquest 2023, quan s’han tornat a donar les condicions òptimes per dur-la a terme.

ALGUNS RESULTATS DESTACATS

Valoració

  • Els assistents al Festival Grec 2023 fan una valoració molt positiva del festival. La valoració mitjana feta del festival va a l’alça edició rere edició i assoleix aquest 2023 la puntuació més alta de la sèrie: 8,0 sobre 10. Les valoracions són positives entre el públic de tots els tipus d’espectacles i tant del Grec ciutat com del Grec Montjuïc.
  • De fet, els diferents aspectes suggerits sobre el Festival es valoren positivament, essent el més ben valorat els espais on es fan els espectacles.
  • També els espectacles vistos, la varietat d’espectacles i la imatge del Grec obtenen una nota mitjana per sobre de la valoració global. La programació i l’oferta per a diferents públics es valoren amb notes positives però lleugerament per sota del 8.
  • Els descomptes oferts i els preus reben puntuacions de 7,2 i 7,0 respectivament, les més altes de tota la sèrie des de l’inici de l’enquesta.

Perfil i hàbits culturals

  • El públic del Festival de Barcelona Grec 2023 és principalment catalanoparlant, amb un elevat nivell formatiu, majoritàriament femení i de mitjana edat.
  • Les propostes de circ i escena híbrida tenen un públic una mica més jove. I entre el de dansa i escena híbrida hi ha una proporció lleugerament més alta de públic amb formació universitària i de persones amb formació artística i ocupades en el sector artístic.
  • El públic del Festival assisteix a espectacles culturals durant tot l’any. Hi ha, a més, una certa relació entre els espectacles triats al Festival Grec i els espectacles als que assisteixen la resta de l’any.
  • Es tracta d’un públic fidel que ja coneix el Festival: la meitat afirma anar-hi cada any, i una altra quarta part ha assistit a alguna de les quatre últimes edicions. Un 12% són espectadors nous que han assistit aquest 2023 per primera vegada al Festival.

Mitjà prescriptor

  • La pàgina web del Festival Grec i la recomanació d’amics i familiars són els dos principals mitjans prescriptors dels espectacles del Grec ’23, amb algunes diferències entre l’un i l’altre: la web del Festival sobresurt entre el públic del Grec Montjuïc, les propostes de dansa i circ i les persones majors de 35 anys; el boca-orella, en canvi, és la via més citada per conèixer espectacles entre els espectadors del Grec ciutat i el públic més jove.

Trobareu l’anàlisi completa de resultats en aquest informe.

Informe de participació Mercè 2023


Un any més us presentem l'Informe de participació Mercè 2023, on trobareu el detall de les dades de participació a les activitats programades, i més informació en relació a la Festa Major de Barcelona.

RESUM D'ASSISTÈNCIA

 

TRETS DESTACATS 2023

Cultura popular

  • La família de la cultura popular ha crescut aquest any amb els gegants de Kíiv, ciutat convidada de La Mercè 2023.
  • Per tercer any consecutiu, el Passeig de Gràcia ha acollit els correfocs de la Mercè (infantil i d’adults), i la Cavalcada de la Mercè pels carrers de Ciutat Vella ha despertat, com sempre, l’expectació i l’admiració del públic.

Música

  • Hi ha hagut propostes musicals de varietat de gèneres i estils, en escenaris amb grans aforaments (platja del Bogatell, Moll de La Fusta o el nou espai de Menéndez y Pelayo), i també en espais singulars com els jardins del parc del doctor Pla i Armengol i el Teatre Grec. En motiu del 30è aniversari del BAM s’ha recuperat l’escenari de la Plaça Reial.
  • Concert d’homenatge a Víctor Jara en commemoració dels 50 anys del cop d’estat a Xile.

Arts de carrer i més

  • L’epicentre del Festival MAC s’ha desplaçat del Parc de la Ciutadella al Parc de l’Estació del Nord, que ha conviscut amb altres espais ja clàssics (Palauet Albéniz, Castell de Montjuïc o Parc de Joan Miró) i amb un nou espai a la zona peatonal del carrer Consell de Cent.
  • L’espectacle de drons de la nit de diumenge ha congregat milers de persones a l’espigó del Gas, entre les platges de la Barceloneta i el Somorrostro.

 

Enquesta de drets culturals de Barcelona


L’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona presenta la segona edició de l’Enquesta de drets culturals, una enquesta que analitza la diversitat de maneres que té la ciutadania de viure la cultura, així com les desigualtats que algunes persones pateixen en l’exercici dels seus drets culturals. 

Què ens diu l’enquesta?

Els resultats de l’enquesta evidencien que en alguns barris és més difícil exercir el dret a la cultura, donada l’acumulació de factors que generen desigualtat. Ara bé, l’enquesta també deixa clar que el barri és font de vida cultural. El dret a la cultura es viu en molts barris a través d’activitats i espais no sempre reconeguts com a culturals. I aquesta sembla una tendència creixent en el context post-pandèmia. L’enquesta també detecta que tothom té necessitats culturals i que les persones donen valor a la cultura, independentment del barri on viuen.

Un altre factor clau que condiciona l’activitat cultural de les persones i l’exercici dels seus drets culturals és l’entorn familiar. Un dels àmbits on més clarament es detecten desigualtats vinculades a la família és en la formació o educació artística. En aquest mateix sentit, l’enquesta evidencia que les desigualtats afecten els drets culturals dels infants. En els barris i entorns familiars amb més recursos, els infants poden exercir més (i més sovint) els seus drets culturals.

Finalment, l’enquesta també mostra la importància de la identitat de gènere i l’origen (migratori) per a la vida cultural de les persones: el tancament d’espais culturals afecta tothom, però a algunes persones més.

Trobareu totes les dades a:

El perfil del públic dels museus. Enquesta 2022


Un any més, l’Institut de Cultura presenta el resultat de l’enquesta de públic dels museus de Barcelona.

A través de l’anàlisi de més de 52.000 enquestes fetes al públic individual que ha comprat l’entrada de manera presencial a 18 centres de Barcelona, l’enquesta permet conèixer a grans trets el perfil i els hàbits de visita del públic dels museus de la ciutat.

L’enquesta, que promou i coordina l’Institut de Cultura de Barcelona des de 2011, cada any ha anat adquirint major reconeixement dins l’àmbit del patrimoni. Una mostra d’això és la incorporació del Museu d’Història de Catalunya en l’edició de 2022, i la propera incorporació del Museu d’Arqueologia de Catalunya, dos equipaments de la Generalitat de Catalunya.

Trobareu tota la informació a:

ALGUNS RESULTATS

El 2022 la proporció de visitants estrangers ha crescut a tots els museus respecte les dades de 2021. L’any 2022 un 58,3% dels visitants als museus de la ciutat van venir de l’estranger, sobretot de la resta d’Europa (38,4%), però també de la resta del món (19,9%), mentre que el 22,8% van ser visitants barcelonins. Aquestes proporcions varien força entre uns museus i uns altres, però en la majoria d’ells són ja molt similars o tenen tendència a apropar-se a les que hi havia abans dels anys de la pandèmia.

En termes globals, el públic local ha crescut respecte el 2021, tot i que cal tenir en compte que la proporció de visitants locals i estrangers també varia molt entre uns museus i uns altres.

A nivell global, el públic local i el públic estranger presenten alguns trets diferencials en quant a edat, sexe i hàbits de visita. La mitjana d’edat del públic barceloní és més alta que la de l’estranger, és més femení, i repeteix visita més sovint.