L’Institut de Cultura de Barcelona presenta un estudi que analitza les interaccions entre els equipaments culturals i els centres d’ensenyaments obligatoris a la ciutat de Barcelona.

L’estudi, realitzat des del Gabinet Tècnic/Observatori de Dades Culturals, amb la col·laboració de la sociòloga i analista de dades Laura Morató, s’ha presentat en el marc de les Jornades sobre cultura i educació, celebrades en motiu del Dia Internacional de la Ciutat Educadora.

Es tracta d’una prova pilot que ha permès elaborar una primera fotografia de les interaccions entre equipaments culturals i centres educatius, però que posa la mirada més enllà, amb un triple objectiu:

• Posar les bases per poder fer una anàlisi periòdica de les interaccions
• Estandarditzar una metodologia per recollir i tractar la informació de manera periòdica
• Establir unes tipologies consensuades de les interaccions, ja que no es poden analitzar sota els mateixos paràmetres les visites puntuals, els processos de treball de mig o llarg termini, o les aliances estables entre equipaments i centres educatius.

A partir de les dades de registre de les visites escolars de 62 equipaments culturals de la ciutat (16 museus, 3 teatres, 3 grans auditoris i 40 biblioteques) l’estudi fa una anàlisi conjunta de les interaccions que han tingut aquests equipaments amb 442 centres educatius de la ciutat que imparteixen ensenyaments obligatoris o de provisió universal, durant el curs 2021-2022.

ALGUNS RESULTATS DESTACATS

• El 91% dels centres educatius han visitat algun dels equipaments culturals analitzats.
• Els centres educatius han visitat una mitjana de 4,33 equipaments culturals.
• El 77% ha visitat algun museu, al voltant del 60% un gran auditori o una biblioteca i al voltant del 30% algun teatre. Aquests percentatges estan molt relacionats amb el nombre d’equipaments, els aforaments i el tipus d’activitat o visita que s’hi realitza.
• En termes absoluts, 174.176 alumnes han visitat els equipaments culturals.
• Els centres educatius públics visiten més els equipaments culturals que els concertats o privats.
• L’educació primària és la que més ha visitat els equipaments.
• Els centres són fidels a la seva biblioteca de referència i són pocs els que en visiten més d’una.
• Els museus, teatres i auditoris majoritàriament atrauen visites de districtes diferents del seu.

Enllaç a la presentació

Properament ampliarem informació sobre els resultats de l’anàlisi del curs 2021-2022 i posarem a l’abast de tots els equipaments que hi puguin estar interessats la proposta metodològica que ha de permetre donar continuïtat al projecte.

Un any més, l’Institut de Cultura presenta el resultat de l’enquesta de públic dels museus de Barcelona.

A través de l’anàlisi de més de 52.000 enquestes fetes al públic individual que ha comprat l’entrada de manera presencial a 18 centres de Barcelona, l’enquesta permet conèixer a grans trets el perfil i els hàbits de visita del públic dels museus de la ciutat.

L’enquesta, que promou i coordina l’Institut de Cultura de Barcelona des de 2011, cada any ha anat adquirint major reconeixement dins l’àmbit del patrimoni. Una mostra d’això és la incorporació del Museu d’Història de Catalunya en l’edició de 2022, i la propera incorporació del Museu d’Arqueologia de Catalunya, dos equipaments de la Generalitat de Catalunya.

Trobareu tota la informació a:

ALGUNS RESULTATS

El 2022 la proporció de visitants estrangers ha crescut a tots els museus respecte les dades de 2021. L’any 2022 un 58,3% dels visitants als museus de la ciutat van venir de l’estranger, sobretot de la resta d’Europa (38,4%), però també de la resta del món (19,9%), mentre que el 22,8% van ser visitants barcelonins. Aquestes proporcions varien força entre uns museus i uns altres, però en la majoria d’ells són ja molt similars o tenen tendència a apropar-se a les que hi havia abans dels anys de la pandèmia.

En termes globals, el públic local ha crescut respecte el 2021, tot i que cal tenir en compte que la proporció de visitants locals i estrangers també varia molt entre uns museus i uns altres.

A nivell global, el públic local i el públic estranger presenten alguns trets diferencials en quant a edat, sexe i hàbits de visita. La mitjana d’edat del públic barceloní és més alta que la de l’estranger, és més femení, i repeteix visita més sovint.