Barcelona Cultura

Projecte interaccions cultura i educació


L’Institut de Cultura de Barcelona presenta un estudi que analitza les interaccions entre els equipaments culturals i els centres d’ensenyaments obligatoris a la ciutat de Barcelona.

L’estudi, realitzat des del Gabinet Tècnic/Observatori de Dades Culturals, amb la col·laboració de la sociòloga i analista de dades Laura Morató, s’ha presentat en el marc de les Jornades sobre cultura i educació, celebrades en motiu del Dia Internacional de la Ciutat Educadora.

Es tracta d’una prova pilot que ha permès elaborar una primera fotografia de les interaccions entre equipaments culturals i centres educatius, però que posa la mirada més enllà, amb un triple objectiu:

  • Posar les bases per poder fer una anàlisi periòdica de les interaccions
  • Estandarditzar una metodologia per recollir i tractar la informació de manera periòdica
  • Establir unes tipologies consensuades de les interaccions, ja que no es poden analitzar sota els mateixos paràmetres les visites puntuals, els processos de treball de mig o llarg termini, o les aliances estables entre equipaments i centres educatius.

A partir de les dades de registre de les visites escolars de 62 equipaments culturals de la ciutat (16 museus, 3 teatres, 3 grans auditoris i 40 biblioteques) l’estudi fa una anàlisi conjunta de les interaccions que han tingut aquests equipaments amb 442 centres educatius de la ciutat que imparteixen ensenyaments obligatoris o de provisió universal, durant el curs 2021-2022.

ALGUNS RESULTATS DESTACATS

  • El 91% dels centres educatius han visitat algun dels equipaments culturals analitzats.
  • Els centres educatius han visitat una mitjana de 4,33 equipaments culturals.
  • El 77% ha visitat algun museu, al voltant del 60% un gran auditori o una biblioteca i al voltant del 30% algun teatre. Aquests percentatges estan molt relacionats amb el nombre d’equipaments, els aforaments i el tipus d’activitat o visita que s’hi realitza.
  • En termes absoluts, 174.176 alumnes han visitat els equipaments culturals.
  • Els centres educatius públics visiten més els equipaments culturals que els concertats o privats.
  • L’educació primària és la que més ha visitat els equipaments.
  • Els centres són fidels a la seva biblioteca de referència i són pocs els que en visiten més d’una.
  • Els museus, teatres i auditoris majoritàriament atrauen visites de districtes diferents del seu.

Enllaç a la presentació

Properament ampliarem informació sobre els resultats de l’anàlisi del curs 2021-2022 i posarem a l’abast de tots els equipaments que hi puguin estar interessats la proposta metodològica que ha de permetre donar continuïtat al projecte.

 

Informe de participació Mercè 2023


Un any més us presentem l'Informe de participació Mercè 2023, on trobareu el detall de les dades de participació a les activitats programades, i més informació en relació a la Festa Major de Barcelona.

RESUM D'ASSISTÈNCIA

 

TRETS DESTACATS 2023

Cultura popular

  • La família de la cultura popular ha crescut aquest any amb els gegants de Kíiv, ciutat convidada de La Mercè 2023.
  • Per tercer any consecutiu, el Passeig de Gràcia ha acollit els correfocs de la Mercè (infantil i d’adults), i la Cavalcada de la Mercè pels carrers de Ciutat Vella ha despertat, com sempre, l’expectació i l’admiració del públic.

Música

  • Hi ha hagut propostes musicals de varietat de gèneres i estils, en escenaris amb grans aforaments (platja del Bogatell, Moll de La Fusta o el nou espai de Menéndez y Pelayo), i també en espais singulars com els jardins del parc del doctor Pla i Armengol i el Teatre Grec. En motiu del 30è aniversari del BAM s’ha recuperat l’escenari de la Plaça Reial.
  • Concert d’homenatge a Víctor Jara en commemoració dels 50 anys del cop d’estat a Xile.

Arts de carrer i més

  • L’epicentre del Festival MAC s’ha desplaçat del Parc de la Ciutadella al Parc de l’Estació del Nord, que ha conviscut amb altres espais ja clàssics (Palauet Albéniz, Castell de Montjuïc o Parc de Joan Miró) i amb un nou espai a la zona peatonal del carrer Consell de Cent.
  • L’espectacle de drons de la nit de diumenge ha congregat milers de persones a l’espigó del Gas, entre les platges de la Barceloneta i el Somorrostro.

 

Enquesta de drets culturals de Barcelona


L’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona presenta la segona edició de l’Enquesta de drets culturals, una enquesta que analitza la diversitat de maneres que té la ciutadania de viure la cultura, així com les desigualtats que algunes persones pateixen en l’exercici dels seus drets culturals. 

Què ens diu l’enquesta?

Els resultats de l’enquesta evidencien que en alguns barris és més difícil exercir el dret a la cultura, donada l’acumulació de factors que generen desigualtat. Ara bé, l’enquesta també deixa clar que el barri és font de vida cultural. El dret a la cultura es viu en molts barris a través d’activitats i espais no sempre reconeguts com a culturals. I aquesta sembla una tendència creixent en el context post-pandèmia. L’enquesta també detecta que tothom té necessitats culturals i que les persones donen valor a la cultura, independentment del barri on viuen.

Un altre factor clau que condiciona l’activitat cultural de les persones i l’exercici dels seus drets culturals és l’entorn familiar. Un dels àmbits on més clarament es detecten desigualtats vinculades a la família és en la formació o educació artística. En aquest mateix sentit, l’enquesta evidencia que les desigualtats afecten els drets culturals dels infants. En els barris i entorns familiars amb més recursos, els infants poden exercir més (i més sovint) els seus drets culturals.

Finalment, l’enquesta també mostra la importància de la identitat de gènere i l’origen (migratori) per a la vida cultural de les persones: el tancament d’espais culturals afecta tothom, però a algunes persones més.

Trobareu totes les dades a:

El perfil del públic dels museus. Enquesta 2022


Un any més, l’Institut de Cultura presenta el resultat de l’enquesta de públic dels museus de Barcelona.

A través de l’anàlisi de més de 52.000 enquestes fetes al públic individual que ha comprat l’entrada de manera presencial a 18 centres de Barcelona, l’enquesta permet conèixer a grans trets el perfil i els hàbits de visita del públic dels museus de la ciutat.

L’enquesta, que promou i coordina l’Institut de Cultura de Barcelona des de 2011, cada any ha anat adquirint major reconeixement dins l’àmbit del patrimoni. Una mostra d’això és la incorporació del Museu d’Història de Catalunya en l’edició de 2022, i la propera incorporació del Museu d’Arqueologia de Catalunya, dos equipaments de la Generalitat de Catalunya.

Trobareu tota la informació a:

ALGUNS RESULTATS

El 2022 la proporció de visitants estrangers ha crescut a tots els museus respecte les dades de 2021. L’any 2022 un 58,3% dels visitants als museus de la ciutat van venir de l’estranger, sobretot de la resta d’Europa (38,4%), però també de la resta del món (19,9%), mentre que el 22,8% van ser visitants barcelonins. Aquestes proporcions varien força entre uns museus i uns altres, però en la majoria d’ells són ja molt similars o tenen tendència a apropar-se a les que hi havia abans dels anys de la pandèmia.

En termes globals, el públic local ha crescut respecte el 2021, tot i que cal tenir en compte que la proporció de visitants locals i estrangers també varia molt entre uns museus i uns altres.

A nivell global, el públic local i el públic estranger presenten alguns trets diferencials en quant a edat, sexe i hàbits de visita. La mitjana d’edat del públic barceloní és més alta que la de l’estranger, és més femení, i repeteix visita més sovint.

Dades de gènere i cultura


En el context del Dia Internacional de les Dones i per quart any consecutiu, des de l’Institut de Cultura de Barcelona hem elaborat el recull Algunes dades de gènere i cultura.
Aquest recull ha anat creixent any rere any, gràcies a l’interès col·lectiu per incrementar el nombre de dades disponibles i visibilitzar les diferents realitats sobre la presència de les dones a la cultura que es promou des de l’Ajuntament de Barcelona.

Queda molt camí per recórrer, i seguirem treballant per incrementar i millorar les dades disponibles, tan necessàries per analitzar la realitat en la que vivim.

El document s’estructura en quatre blocs temàtics:

Bloc 1. Assistència, participació i pràctiques culturals
Bloc 2. Creadores i programadores
Bloc 3. Reconeixements: premis, beques, medalles i memòria
Bloc 4. Les organitzacions: direccions d’equipaments, auditories de gènere i plantilla

Us convidem a consultar aquesta informació i compartir-la i comentar-la a les xarxes.
(Document actualitzat a 9 de març de 2023)

Informe de participació Mercè 2022


La primera Mercè postpandèmica, que ha coincidit amb tres dies festius a la ciutat, ha mantingut la tendència a la descentralització iniciada en els últims anys i ha incorporat algunes novetats. Les activitats han arribat a espais nous, com el Parc de l’Aqüeducte de Ciutat Meridiana amb l’oferta de Pallassos Sense Fronteres

Entre les novetats més destacades, el Passeig de Gràcia ha estat per primer cop escenari del Correfoc, amb una afluència de prop de 120.000 espectadors i una participació de més de mig centenar de colles de tota la ciutat.

Els concerts de Música Mercè, amb una oferta de primer nivell i per a públics molt diversos, han estat seguits per 219.000 espectadors. El cicle ha incorporat un nou escenari a la Zona Universitària (al carrer Martí Franquès), i ha ofert propostes remarcables amb diversos concerts amb aforament exhaurit (com alguns del Teatre Grec). En conjunt, sumades a les xifres de BAM i Acció Cultura Viva, la programació musical de la festa major de la ciutat ha reunit un públic de 260.000 persones.

La programació d’arts de carrer, amb escenaris nous com el Parc de l’Aqüeducte o redimensionats com el Parc de Joan Miró, i amb propostes per a tots els públics que han sumat més de 170.000 espectadors. Després de diverses edicions condicionades per la pandèmia, aquest any s’ha pogut recuperar la presència de companyies internacionals en la programació, amb una diversitat i una qualitat molt valorada pel públic, la recuperació del Parc de la Ciutadella com a epicentre i la irradiació per parcs i escenaris de tota la ciutat.

El piromusical, a càrrec de la Piroctècnia Igual de Canyelles i amb direcció musical de Jordi Bonet, ha aplegat unes 90.000 persones al voltant de l’Avinguda Maria Cristina, i ha estat l’acte de cloenda de les festes.

Trobareu més informació a l'Informe de participació Mercè 2022.


En relació a les Festes de La Mercè, podeu consultar el Viatge al(s) centre(s) dels pregons: les Festes de la Mercè 1975-2020, una anàlisi textual dels pregons de La Mercè entre 1975 i 2020. Es tracta d’un estudi dut a terme des de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb el suport del projecte europeu FESTPACE i de l’Ajuntament de Barcelona.