Cultura en temps de pandèmia (II)

Durant el darrer trimestre de 2021, i donant continuïtat a l’enquesta de l’hivern passat, l’Institut de Cultura de Barcelona va incloure una sèrie de preguntes a l’Òmnibus trimestral de Gesop per fer el seguiment de la importància de la cultura durant la pandèmia.

Com a novetat, s’ha demanat pel grau de coneixement tant del Festival Grec com del Festival de Dansa, Quinzena Metropolitana, per tenir dades de la seva notorietat més enllà de la ciutat de Barcelona.

Les conclusions principals són:

S’escurça la distància entre la importància concedida a la cultura a nivell general i individual. Un 35% la percep com a ‘molt important’ en la vida de la gent i un 39% ho fa a nivell personal.
Llegir, mirar pel·lícules i sèries i escoltar música continuen essent les activitats més destacades, tot i que hi ha diferències en els col·lectius que participen de cadascuna respecte de l’enquesta anterior.

Pel què fa als festivals:

Un 70% de les persones residents a l’AMB coneix el Grec Festival de Barcelona, però només un 3,2% va assistir a algun espectacle de l’edició de 2021.
Un 17% de les persones enquestades ha sentit parlar del Festival de Dansa Quinzena Metropolitana, però menys de l’1% hi va assistir el març de 2021.

Per a informació més detallada consulteu l’informe complet de resultats.

Informe de participació Mercè 2021

TRETS DESTACATS

Per segon any consecutiu, la Mercè s’ha celebrat seguint les mesures de protecció vigents, en el marc de la crisi sanitària de la covid-19.

La Mercè ha seguit amb la línia descentralitzadora que l’ha caracteritzat en darreres edicions amb un total de 23 espais repartits en 7 districtes de la ciutat.

De nou, el Piromusical ha estat descentralitzat, amb quatre punts distribuïts per la ciutat i s’ha pogut veure des de molts balcons i terrasses. TV3 i Catalunya Ràdio l’han retransmès en directe.

LES GRANS XIFRES

23 espais
500 activitats
1.000 artistes acreditats
200 entitats de cultura popular
24.500 cartells repartits

205.000 assistents a l’activitat central:

• Actes tradicionals: 77.000
• Música: 75.000
• Arts de carrer: 52.000

210.000 assistents a les activitats complementàries

Més informació: (més…)

La pandèmia i els públics digitals

INDICADORS DIGITALS 2020

El 2020 ha estat l’any de la covid-19, una pandèmia que ha tingut conseqüències devastadores per a la cultura. Però també ha estat l’any del desenvolupament generalitzat de noves estratègies per arribar al públic, en un període en què la presencialitat ha estat prohibida o molt restringida.

En aquest context, i de maneres molt diverses, centres cívics, museus, centres d’exposicions, fàbriques de creació, biblioteques, teatres o festivals han explorat noves vies per connectar amb el públic i han obert canals i plataformes digitals per donar resposta a aquest nou repte. En alguns casos s’han centrat en el treball escolar; en d’altres s’ha generat activitat des d’un vessant més social i d'acompanyament; algunes han apostat per mostrar què succeïa entre bastidors... Totes han estat propostes sorgides de l'esforç col·lectiu i de la necessitat de reinventar-se, que han tingut una acollida excel·lent.

Davant d’aquesta nova realitat, des del Gabinet Tècnic de l’Institut de Cultura hem estat treballant conjuntament amb diversos dels agents culturals implicats per aconseguir una informació quantitativa estructurada, homogènia i comparable sobre els públics digitals, unes dades que complementin la informació que ja recollim de manera sistemàtica sobre el públic presencial.

El món digital, però, és molt divers, canviant i volàtil, i consensuar uns estàndards en tan poc temps no ha estat possible. Hi seguirem treballant. Tot i així, no volíem deixar de recollir i mostrar d’alguna manera l’esforç i el resultat d’una activitat digital que s’ha incrementat exponencialment el 2020 i que ha arribat per quedar-se.

Per tot això, us presentem les dades i indicadors de l'activitat digital 2020, un recull d’algunes de les accions que s’han dut a terme. Sabem que és un recull parcial i incomplet (i en construcció permanent!) però apostem per compartir-lo amb l’objectiu de visibilitzar i deixar testimoni de la diversitat de l’oferta –difícil de quantificar– i de l’esforç dels agents per seguir fent cultura en temps de pandèmia, explorant les possibilitats que ofereix l’àmbit digital.

Renda disponible de les llars (RDL)

El passat mes de juliol el departament d’anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades va fer públic l’estudi ‘Renda disponible de les llars a Barcelona. Any 2018’, una aproximació als ingressos de les llars.

La principal novetat respecte els estudis anteriors és el canvi del mètode de càlcul: per primera vegada la RDL s’ha calculat en base a un mètode directe i no per indicadors indirectes de consum, que és com s’havia calculat els anys anteriors. El nou mètode de càlcul permet conèixer l'estructura de recursos de les llars i el paper redistribuïdor del sector públic.

L’obtenció de dades desagregades per districtes i barris permet obtenir una informació molt rellevant de les característiques socioeconòmiques de la població, cabdal per treballar a nivell de territori i per a l’avaluació de polítiques públiques encaminades a la reducció de les desigualtats, també en cultura.

Per tot plegat, aquest mes de setembre s’ha fet una presentació dels resultats d’aquest estudi adreçada específicament al personal de l’ICUB, de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat i de Biblioteques.

Covid-19 i museus: visitants en grup

Més enllà d’analitzar com ha impactat la crisi de la Covid-19 en el nombre i procedència dels visitants, o en els ingressos per activitat dels museus, és interessant conèixer quina tipologia de grups han visitat aquests equipaments durant el 2020, com s’han distribuït per mesos, dies de la setmana, horaris o procedències.

Amb aquest objectiu, hem ampliat la informació dels museus amb un apartat específic sobre les dades dels visitants en grup.

A través d’aquestes dades podem saber, per exemple, quants visitants de grups escolars van accedir als museus per mesos:

o bé, quins dies de la setmana hi va haver més grups turístics:

Covid-19 i museus: les dades al dia

Segons l’evolució setmanal de visitants, els museus de Barcelona recuperen públic. La setmana del 5 a l’11 de juliol la xifra ha superat els 27.000 visitants. Encara som lluny, sens dubte, dels més de 64.000 que van visitar aquests centres el mateix període de 2019, però poc a poc la corba puja de manera sostinguda, esquitxada aquí i allà per un seguit de pics que es corresponen amb les jornades de portes obertes.

Si bé és cert que des del mes de maig i sobretot al juny l’afluència de públic estranger s’ha disparat (en només un mes hem passat de 5.000 a més de 15.000 visitants estrangers setmanals), també ho és que les oscil·lacions de les corbes s’expliquen en gran mesura per les jornades de portes obertes: el públic local les aprofita, i molt. Això es va fer especialment palès durant la celebració de la Nit dels Museus, el 15 de maig, una jornada de portes obertes extraordinària que va fer que el nombre de visitants s’enfilés aquella setmana fins als 28.344, el valor més elevat de l’any a dia d’avui. D’aquests, gairebé 16.000 residien a Barcelona (es doblava així el nombre de barcelonins que havien visitat els museus la setmana anterior). Una resposta massiva que consolida la diada i demostra l’interès que desperta a casa nostra.

A les envistes d’una cinquena onada que pot fer capgirar les coses, sembla que la tendència iniciada al maig de moment es manté: el nombre d’estrangers augmenta, la gratuïtat segueix tenint un pes considerable en el nombre de visitants (sobretot locals) i, en conjunt, augmenta significativament la recaptació econòmica derivada de la venda d’entrades. Bones notícies, doncs, per als museus de la ciutat: la recuperació continua.