Barcelona Cultura

Perfil del públic dels museus. Enquesta 2021


L'Institut de Cultura de Barcelona acaba de presentar els resultats de l'enquesta de museus de l'any 2021, un any en el qual s'han començat a veure certs canvis en el perfil del públic, malgrat que una bona part de l'any ha estat encara afectada per les restriccions originades per la pandèmia de la covid-19.

L'enquesta es realitza a una mostra representativa del públic individual que compra les entrades a les taquilles dels museus. Queden fora d'aquesta anàlisi tant les reserves de grups com el públic que compra entrades per Internet.

El 2021: any de transició

Després d'un any afectat plenament per la covid-19, els museus han anat recuperant part de les persones que els visiten. Tot i que les xifres de visites encara són lluny de les dades anteriors a la pandèmia, a finals del 2021 s’hi començaven a acostar. En el conjunt de l’any, però, el nombre de visitants és encara un 50% menys que l’any 2019.

El públic local ha augmentat en termes absoluts i relatius

Sobretot respecte el 2020, però també hi ha un 10% més de barcelonins als museus que l’any 2019.

El públic estranger encara lluny de les xifres prepandèmia, sobretot els no europeus

La recuperació cap a finals d’any mostra algunes dades que s’assemblen al 2019, sobretot a l’agost, setembre i octubre. Això podria fer pensar que quan la confiança es recuperi del tot es tornarà a unes dades molt similars a les anteriors a la pandèmia. Caldrà veure, però, l’evolució d’aquest públic, si es recupera i si es canvia el seu perfil.

Públic predominantment femení i més aviat jove

Tots els museus tenen un públic més femení que masculí, excepte el MUHBA i el Museu Marítim. I, en general, el perfil d’edat és més aviat jove, amb més de la meitat dels visitants per sota dels 40 anys.

El més habitual és visitar els museus en parella o en solitari, amb una clara excepció: la seu del Fórum del Museu de Ciències Naturals, que té un públic principalment familiar.

La majoria visita el museu per primera vegada. Només a la Virreina i al Born CCM els repetidors s’apropen al 50% i en el cas del CCCB són clarament majoria.

Documents d'interès:

Cultura en temps de pandèmia (i III)


Per tancar el seguiment que ha estat fent l’Institut de Cultura sobre el valor de la cultura durant la pandèmia, us presentem les dades de la tercera enquesta feta a través de l’Òmnibus metropolità de Gesop (accés a l'informe).

A la pregunta “Quines activitats culturals l’han ajudat a passar la pandèmia durant la covid-19” (resposta espontània), les activitats que han destacat per sobre d’un 10 % de resposta en alguna de les tres onades han estat les següents:

Com en les onades anteriors, 3 de cada 4 persones consideren que la cultura ha estat bastant o molt important en la seva vida personal durant la pandèmia.

Les persones que li atorguen major importància són les que tenen un nivell d’estudis més alt.

Cultura i gènere #8M


En el context del Dia Internacional de les Dones us presentem un any més Algunes dades de gènere i cultura 2021, un recull d’algunes de les dades que recollim des de l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona sobre la presència de les dones a la cultura.

Les fonts de les dades que apareixen en aquest recull són bàsicament enquestes i informes, molts dels quals trobareu també en aquest mateix web.

El document s’estructura en quatre blocs:

  1. Participació i pràctiques culturals
  2. Creadores i programadores
  3. Reconeixements institucionals: premis, beques, medalles i memòria
  4. Les organitzacions: direccions d’equipaments i plantilla

Us convidem a compartir i comentar aquestes dades a les xarxes.

#8M #DiaDones

Cultura en temps de pandèmia (II)


Durant el darrer trimestre de 2021, i donant continuïtat a l’enquesta de l’hivern passat, l’Institut de Cultura de Barcelona va incloure una sèrie de preguntes a l’Òmnibus trimestral de Gesop per fer el seguiment de la importància de la cultura durant la pandèmia.

Com a novetat, s’ha demanat pel grau de coneixement tant del Festival Grec com del Festival de Dansa, Quinzena Metropolitana, per tenir dades de la seva notorietat més enllà de la ciutat de Barcelona.

Les conclusions principals són:

  • S’escurça la distància entre la importància concedida a la cultura a nivell general i individual. Un 35% la percep com a ‘molt important’ en la vida de la gent i un 39% ho fa a nivell personal.
  • Llegir, mirar pel·lícules i sèries i escoltar música continuen essent les activitats més destacades, tot i que hi ha diferències en els col·lectius que participen de cadascuna respecte de l’enquesta anterior.

Pel què fa als festivals:

  • Un 70% de les persones residents a l’AMB coneix el Grec Festival de Barcelona, però només un 3,2% va assistir a algun espectacle de l’edició de 2021.
  • Un 17% de les persones enquestades ha sentit parlar del Festival de Dansa Quinzena Metropolitana, però menys de l’1% hi va assistir el març de 2021.

Per a informació més detallada consulteu l’informe complet de resultats.

Informe de participació Mercè 2021


TRETS DESTACATS

Per segon any consecutiu, la Mercè s’ha celebrat seguint les mesures de protecció vigents, en el marc de la crisi sanitària de la covid-19.

La Mercè ha seguit amb la línia descentralitzadora que l’ha caracteritzat en darreres edicions amb un total de 23 espais repartits en 7 districtes de la ciutat.

De nou, el Piromusical ha estat descentralitzat, amb quatre punts distribuïts per la ciutat i s’ha pogut veure des de molts balcons i terrasses. TV3 i Catalunya Ràdio l’han retransmès en directe.

LES GRANS XIFRES

23 espais
500 activitats
1.000 artistes acreditats
200 entitats de cultura popular
24.500 cartells repartits

205.000 assistents a l’activitat central:

• Actes tradicionals: 77.000
• Música: 75.000
• Arts de carrer: 52.000

210.000 assistents a les activitats complementàries

Més informació: (més…)

La pandèmia i els públics digitals


INDICADORS DIGITALS 2020

El 2020 ha estat l’any de la covid-19, una pandèmia que ha tingut conseqüències devastadores per a la cultura. Però també ha estat l’any del desenvolupament generalitzat de noves estratègies per arribar al públic, en un període en què la presencialitat ha estat prohibida o molt restringida.

En aquest context, i de maneres molt diverses, centres cívics, museus, centres d’exposicions, fàbriques de creació, biblioteques, teatres o festivals han explorat noves vies per connectar amb el públic i han obert canals i plataformes digitals per donar resposta a aquest nou repte. En alguns casos s’han centrat en el treball escolar; en d’altres s’ha generat activitat des d’un vessant més social i d'acompanyament; algunes han apostat per mostrar què succeïa entre bastidors... Totes han estat propostes sorgides de l'esforç col·lectiu i de la necessitat de reinventar-se, que han tingut una acollida excel·lent.

Davant d’aquesta nova realitat, des del Gabinet Tècnic de l’Institut de Cultura hem estat treballant conjuntament amb diversos dels agents culturals implicats per aconseguir una informació quantitativa estructurada, homogènia i comparable sobre els públics digitals, unes dades que complementin la informació que ja recollim de manera sistemàtica sobre el públic presencial.

El món digital, però, és molt divers, canviant i volàtil, i consensuar uns estàndards en tan poc temps no ha estat possible. Hi seguirem treballant. Tot i així, no volíem deixar de recollir i mostrar d’alguna manera l’esforç i el resultat d’una activitat digital que s’ha incrementat exponencialment el 2020 i que ha arribat per quedar-se.

Per tot això, us presentem les dades i indicadors de l'activitat digital 2020, un recull d’algunes de les accions que s’han dut a terme. Sabem que és un recull parcial i incomplet (i en construcció permanent!) però apostem per compartir-lo amb l’objectiu de visibilitzar i deixar testimoni de la diversitat de l’oferta –difícil de quantificar– i de l’esforç dels agents per seguir fent cultura en temps de pandèmia, explorant les possibilitats que ofereix l’àmbit digital.